• Imprimir
• Enviar

L'iPod de...

'Michael Jackson is not bad'

Xavi Tedó

JOSEP LOSADA

A tothom li agrada algun grup o cantant que li fa vergonya dir. L'eurodiputat no és una excepció. És un fan incondicional de Michael Jackson. Fins i tot va anar sol a veure'l en el mític concert que va fer al Camp Nou a finals dels vuitanta. Reconeix que pot sonar hortera, però no hi pot fer res.

Antònia Font / Fa calor.

Un amic seu es va conjurar perquè el dia del concert al Liceu es posés malalt i així poder-se quedar amb l'entrada. El sortilegi va funcionar. Aquella nit al llit, però, la febrada li va permetre endinsar-se de ple en el planeta dels astronautes mallorquins, als quals considera "un símptoma molt clar de la salut musical de la llengua catalana".

Ismael Lo / Tadieu bone.

Al Senegal hi ha la tradició que un dia a l'any els nens poden entrar a qualsevol casa i agafar el que vulguin. No és cap herència de Lenin, però aquest "robatori permès" que simbolitza l'anhel de compartir i que qüestiona la propietat privada li fa pensar que un altre món és possible.

Flying Pickets / Only you.

Romeva també va passar per l'etapa Kevin a Aquellos maravillosos años amb ball de final de curs inclòs. Tenia dotze anys quan es va arrambar per primer cop a una noia. No va tenir sort. No va impressionar en la versió catalana de Winnie Cooper.

J.M. Serrat / Mediterráneo.

L'AVUI destapa que l'eurodiputat no és ecosocialista, sinó de la generació Costeau. És un enamorat del mar i aquesta cançó l'acosta a la cultura mediterrània sense haver de veure Thalassa. Especialment quan és a Brussel·les i el sol se l'ha d'imaginar. La teràpia li prova.

Lluís Llach / Un pont de mar blava.

Si el busqueu en la dicotomia Serrat-Llach no el trobareu: "No són incompatibles, puc xalar amb els dos". Com a defensor del multiculturalisme i apassionat de la Mediterrània, no pot deixar de vibrar amb aquesta peça d'"altíssima qualitat" que parla del mar com a punt de trobada de diferents cultures.

Michael Jackson / Bad.

La seva part hortera, ja ho hem dit, és Michael Jackson. No se'n amaga. "M'agrada tot d'ell". Tant, que va fer allò de retallar cupons d'un diari per anar al concert que va fer el 9 d'agost del 1988 al Camp Nou. Com que cap amic el va voler acompanyar, hi va anar sol. Ho sentim, no hi ha imatges de Romeva imitant els moviments del rei del pop.

Carl Off / Carmina Burana.

Si busca emocions fortes més enllà de Berlusconi, es posa aquesta peça que considera "la versió més espectacular".

Enya / A day without rain.

Si coincidiu amb ell a l'avió i el veieu amb els ulls tancats no penseu que dorm. Està fent ioga. Ho acostuma a fer amb la música d'Enya. Les hostesses encara no ho saben. Llavors, més que mirar de controlar la respiració, intenta no perdre els nervis.

Pink Floyd / The wall.

De jove era un proscrit. A casa. Els seus pares eren comunistes, però ell sempre se'n va desmarcar. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, aquests es van adonar que no era el model a seguir. Ell va tenir l'oportunitat de viure-ho en un camp de refugiats de Dinamarca on gent de l'Europa de l'Est reclamava asil polític. D'allò en queda el tema de Pink Floyd, que per als refugiats era "tot un himne, un cant a la llibertat".

Mike Olfield / Islands.

El seu mètode per preparar la selectivitat era el següent: escoltar aquesta cançó, esmorzar i després estudiar. Que l'aprovés fa que en tingui un millor record encara.