• Imprimir
• Enviar

L'iPod de...

L'últim mohicà balla boleros

Xavi Tedó

MANOLO GARCIA

El ministre de Treball i Immigració es lleva a les set del matí. Abans de prendre el cafè, es posa els auriculars, puja a la cinta i comença a córrer. Mira de no trobar cap excusa per no fer-ho, tot i que molts dies en troba alguna. Adapta la música al ritme de la marxa. Comença amb rock i acaba amb boleros.

Ana Belén / La Puerta de Alcalá.

Si hi ha una cançó que relaciona amb la seva arribada al ministeri, però sobretot a Madrid, és aquesta. Poc s'imaginava que el monument passaria a formar part del seu paisatge quotidià. La cançó d'Ana Belén i Víctor Manuel "fa que ens adonem com els edificis i els monuments es converteixen en testimonis muts de la història".

Antonio Orozco / Devuélveme la vida.

Més per amistat que per xovinisme, d'aquest jove de la seva ciutat es queda amb la cançó que va dedicar al seu pare, a qui coneixia i que va morir en accident de cotxe. El seu pare era un dels membres més actius de la Confraria 15+1, que celebren l'única processó laica que es fa -ens la juguem- al món.

Joaquín Sabina / 19 días y 500 noches.

El ministre sent devoció per Joaquín Sabina, a qui considera "un dels millors poetes espanyols contemporanis". I aquesta cançó, un exponent.

Randy Edelman i Trevor Jones / BSO L'últim mohicà.

Assegura que no s'ha sentit mai així. Ni com a alcalde ni ara com a ministre. I això que ha vist la pel·li uns quants cops. És un enamorat de la seva banda sonora perquè fa que "llueixin les excel·lents actuacions de Daniel Day-Lewis i Madeleine Stowe", membres d'una tribu que curiosament mai va existir.

Elvis Presley / Fever.

Diuen que els vells rockers mai no moren, però per Corbacho "amb ell va morir el rock més pur". Ho diu ell, que sempre va ser més seguidor de Los Salvajes que dels Mustang. La devoció que sent pel Rei va augmentant a mesura que avança la conversa. Sembla el lliurament dels Premis Ciutat de l'Hospitalet: "Elvis és un dels mites del segle XX, però la música supera el mite, i el Rei del Rock encara mereix portar la corona". Aplaudiments.

Bebo Valdés i Diego el Cigala/ Lágrimas negras.

Si no fos polític seria crític musical: "La veu trencada del Cigala i el ritme del piano de Valdés es compenetren amb senzillesa; la distància entre l'un i l'altre, tant geogràfica com cronològica, desapareix".

Joan Manuel Serrat / Mediterráneo.

No acaba d'entendre com "algú de secà com jo se sent tan lligat al mar". I és que ara que viu a Madrid el tema de Los Refrescos, Aquí no hay playa, li ve al cap sovint. Tot i ser de Valverde de Leganés (Extremadura) ja s'ha fet seu el Mediterrani i el troba a faltar. Potser per això tots els caps de setmana torna cap a terres catalanes. Que no ho sàpiga la Brunete mediàtica: "No viuria mai a Madrid".

Concha Buika / Mi niña Lola.

La barreja de flamenc, soul, jazz, funk i copla que fa la cantant mallorquina amb arrels guineanes no deixa indiferent ningú. Ni al ministre, que la defineix com "la nova Concha Piquer".

Marina Rossell / La gavina.

Ja ha perdut el compte de quants cops li ha dit a Marina Rossell que és un fan seu. Li agrada fins i tot quan canta havaneres. Que no és poc.

Moncho / Contigo aprendí.

Si d'un artista és fan, és de Moncho. Té tots els seus discos signats i hi manté una molt bona relació personal. Les versions que fa Moncho dels boleros clàssics són "un referent". Balles, Carmen?