• Imprimir
• Enviar

L'iPod de...

Cançó trista de Calàbria Street

Xavi Tedó

XAVI TEDÓ

Aquest cop no és l'AVUI qui obsequia amb un regal els seus lectors, sinó la portaveu republicana al Parlament, Anna Simó, que regala al diari el seu propi Boom. Advertència al consumidor: aquest disc no és recomanable per als qui no passin un bon moment anímic. Les cançons alegres no li van.

Elèctrica Dharma / Alèxia

El primer amor no s'oblida. La dirigent d'Esquerra tampoc ho ha fet. I si ho fa, la banda de Joan Fortuny, l'únic artista que no es cansa mai, li recorda aquella història d'amor de l'adolescència que es va allargar quatre anys.

Joaquim Serra / Remembrança

Hi va haver un temps que Simó era monitora de sardanes, la seva gran passió. El culpable va ser Andreu Trias, que la va introduir en aquest món i "en el compromís cívic amb l'Hospitalet". I a ell, que va morir fa uns anys, li dedica aquest tema. Assegura que segueix ballant sardanes, però no tant com voldria: "Ara em costa aixecar el salt".

Depeche Mode / I just can't get enough

Abans d'anar a la discoteca Big Ben de Golmés, Simó quedava amb la colla en un garatge dels Alamús, on va néixer, i ballava el People from Ibiza o movia el vano al ritme dels Locomia. Els Depeche Mode tampoc es perdien la cita.

Lluís Llach / Viatge a Ítaca

El cantant de Verges forma part del seu "background emocional" des que un professor de català de l'Institut Mercè Rodoreda de l'Hospitalet li va fer escoltar i entendre el significat d'Ítaca.

Madredeus / O pastor

Quan es vol refugiar del dia a dia del país o del partit, Simó busca la tranquil·litat a través de la veu de la cantant portuguesa Teresa Salgueiro. Cada concert de Madredeus és "com un parèntesi" en els seus maldecaps diaris.

Raimon / Jo vinc d'un silenci

Al cantautor de Xàtiva el va descobrir després de Lluís Llach, però si li hagués d'explicar a un turista qualsevol el que és Catalunya li posaria aquesta cançó perquè "reflecteix el que som". A parer seu, "del principi fins al final és una veritat com un temple".

Astor Piazzolla / Adiós Nonino

El primer cop que va sentir aquest tema es va posar a plorar. Encara ara la impressiona. Mentre en parla no plora, però se li posen els pèls de punta. Es tracta d'una cançó que el compositor argentí va escriure en una sola nit poc després de la mort del seu pare. La té en una vintena de versions, però aquesta segueix sent la "més sentida".

Édith Piaf / L'hymne a l'amour

El melodrama segueix. Simó tria Piaf. El 1948, mentre la cantant francesa està de gira per Nova York, l'amor de la seva vida, el boxejador d'origen algerià Marcel Cerdan, mor en un accident d'avió quan anava a reunir-se amb ella. Piaf s'enganxa a la morfina, que li deixa greus seqüeles que acabaran amb la seva vida quan tenia només 47 anys.

Prince / Purple rain

Tampoc és un himne a la felicitat la famosa cançó del que es deia que seria el successor de Michael Jackson, però amb ella li vénen al cap les sortides nocturnes que feia amb la gent d'Esquerra de l'Hospitalet. Els ha anat perdent la pista com li passa amb Prince, a qui ja no segueix tant. Aquest àlbum, però, "és un dels millors que he sentit mai".

Bebe / Ella

Simó considera que "qualsevol dona s'ha pogut sentir com si no fos ningú en algun moment de la seva vida" i aquesta cançó "és un cop de puny sobre la taula que t'aixeca l'ànim". A la comitiva de l'AVUI no, que abandona la seu d'ERC amb el cap cot. Massa emocions.