• Imprimir
• Enviar

L'iPod de...

Passió per la música brasilera

Xavi Tedó

F. MELCION

Després de versionar amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, el clàssic de Pimpinela durant la legislatura passada, l'únic diputat ecosocialista al Congrés de Diputats ens descobreix la seva passió per la música brasilera. No parlem de Carlinhos Brown ni de Regina do Santos.

Nina Simone / I wish I knew how it would feel to be free

El cantautor valencià Feliu Ventura sosté que "sovint ens diuen que fem cançó protesta, deu ser que els altres fan cançó renúncia". Una frase que subscriuria Herrera, que ha triat aquest tema pel seu ritme, però sobretot perquè és "un himne del moviment antisegregacionista nord-americà".

El último de la fila / Insurrección

Abans d'agafar el pont aeri, Herrera fa temps es desplaçava amb un atrotinat Seat 127. Amb ell se'n va anar a Astúries amb uns amics en un viatge -o millor dit viacrucis- que va durar uns quants dies. El cotxe es va avariar tres cops i se'ls va punxar la roda, però el miracle es va produir i van arribar al destí. Manolo García i Quimi Portet els van ajudar a alçar-se contra els elements amb un "himne de l'adolescència". Aleshores Herrera ja era federalista. Matrícula de Madrid amb la C de Catalunya.

Chico César / A primeira vista

Brasil li té el cor robat. Hi ha anat diverses vegades amb la seva companya. En un dels viatges van descobrir el cantant de Recife i aquesta ha passat a ser "la nostra cançó".

Lluís Llach / Cançó sense nom

De diplomàtic Herrera ho ha estat sempre. Prova d'això és que no va entrar en la pugna que hi havia a casa entre Raimon i Lluís Llach. La seva mare, valenciana, el pressionava perquè escoltés el cantautor de Xàtiva, mentre que el seu pare feia el mateix amb el de Verges. D'aquest es queda amb Cançó sense nom, "pel seu significat polític".

Raimon / Inici de càntic en el temple

Aquesta era un de les cançons que més posava el seu pare a casa. Tant l'escoltava que quan li van ensenyar a l'escola ell ja se la sabia de memòria. Quan setmanes més tard el professor buscava algun innocent perquè el recités no va llançar cap bolígraf a terra, com era costum, per no ser l'escollit.

Chet Baker / My funny Valentine

La peça de Chet Baker és, a parer seu, "una de les interpretacions més commovedores que es pot escoltar". No se la posa sovint per no acabar deprimit. A la nit electoral, quan ICV va perdre el segon escó al darrer instant, tampoc va sonar. No era el moment.

Antònia Font / Alegria

Per apujar-se la moral es posa aquest cant a la vida del grup mallorquí, a qui qualifica com "el millor grup en català actualment". Així, no hi ha Maleni que l'aturi.

Marisa Monte / Bem que se quis

La seva passió per la música brasilera no entén d'estils. De Marisa Monte, una excantant d'òpera reconvertida a cantant de pop, en recomana "una cançó amb molt de sentiment".

Amy Winehouse / Back to black

La considera la nova Billy Holiday del segle XXI. Per l'estil i per la vida d'excessos que porta. És una descoberta de fa poc que escolta sovint. S'hi ha enganxat. Tornar al negre. O al verd, en el seu cas.

Salif Keita / Tekere

Fill del fundador de Mali, Sundiata Keita, va ser marginat per la seva família i per la societat per ser albí, signe de mala sort en la cultura mandinga, i va acabar marxant a París, on va triomfar ràpidament. Conegut com la Veu d'Or africana, Herrera no el discriminaria mai del seu iPod.