• Imprimir

L'iPod de...

L'ànima rockera del president

Xavi Tedó

PERE VIRGILI

El president té fama de dormir poques hores i treballar-ne moltes. Té temps d'escoltar música? Al Palau de la Generalitat o en els trasllats amb el cotxe oficial no n'escolta. Ho fa a casa o quan té estones lliures. De fet, ha vist en directe gairebé tots els músics que apareixen en aquesta llista quan han actuat a Catalunya. A més, no té només un iPod, en té dos.

Sting / Englishman in New York.

Que els malpensats s'estalviïn paral·lelismes. El president no ha escollit aquest tema que relata l'experiència d'un anglès a Nova York perquè li recorda quan va arribar a Catalunya amb 16 anys. És una cançó que el relaxa i fa que no pensi (o, en el seu cas, ho faci menys) en els traspassos pendents ni en el sistema de finançament.

Richard Wagner / La cavalcada de les valquíries.

La famosa peça d'aquesta òpera, inspirada en la mitologia nòrdica, és la seva cançó preferida de música clàssica. Li agrada veure òpera al Liceu. Encara rai que no escolta música al Palau de la Generalitat, perquè amb aquest tema no hi hauria Hunding, el guerrer que lluita contra el protagonista, ni membres de l'oposició que l'aturessin.

Simon and Garfunkel / Sound of silence.

Que sigui un home de poques paraules potser l'ha influït a l'hora de triar aquesta oda al silenci del duet de Nova York. Ja ho va advertir en el seu assalt a la Generalitat: és un polític de fets, no de paraules.

J.M. Serrat / Mediterráneo.

Ha vist aquest mar des de tots els països que el voregen. Quan té vacances -en fa, en fa!-, es perd per la zona costanera de Granada, on ha passat els darrers estius. Tampoc descansa gaire. Cinc fills donen molta feina. Però sempre que els seus tres bessons l'hi permeten, ho aprofita per llegir novel·la negra. Reversionant la cançó de Serrat, prop del mar, perquè jo...; visc al Mediterrani.

Lluís Llach / I si canto trist.

Als 17 anys va ingressar en un grup maoista. Tres anys més tard va entrar al PSUC. És el Montilla clandestí. Quan ell i alguns valents més sortien pels carrers de Cornellà cridant consignes a favor de la llibertat. Aquesta cançó que Llach va dedicar a Puig Antich després de ser assassinat li evoca aquelles reunions fins a altes hores de la matinada per derrotar, a la seva manera, la llarga nit.

John Lennon / Imagine.

Anys eren anys quan el president, amb una mica més de pèl, viatjava per tot Europa amb motxilla i una tenda de campanya amb els Beatles de fons.

Rolling Stones / Satisfaction.

Amb els Rollings el president entra en èxtasi. Els ha vist diverses vegades en concert i en surt eufòric.

Dire Straits / Sultans of swing.

Montilla té ànima roquera. Aquest clàssic forma part de la seva banda sonora.

Pink Floyd / Time.

El rock simfònic és un altre dels seus estils i no és agosarat afirmar que és un autèntic groopie dels Pink Floyd.

Mike Olfield / Tubular bells.

Aquest és un dels temes que encara ara no deixen de sorprendre'l.