• Imprimir

ENTREVISTA: Guillermo Fernández Vara*

"Sembla com si a Espanya només existís Catalunya"

ESTATUT · "L'enfortiment de les autonomies s'ha de fer sense l'afebliment de l'Estat" CAOS · "Els catalans tenen problemes perquè fan obres a casa. M'agradaria tenir aquests problemes" GREUGES · "Quan es diu que Extremadura té ordinadors a les escoles amb diners dels catalans, fereix molt"

Ismael Carbó

Guillermo Fernández Vara ahir en un recés de la reunió del Regleg a Barcelona
JORDI GARCIA

El primer comentari és de tempteig i per això res com el Barça, del qual el president d'Extremadura se'n declara seguidor i amb ganes de visitar el Camp Nou. Guillermo Fernández Vara s'ha interessat per diversos inputs que ha rebut durant la seva estada a Barcelona amb motiu de la vuitena Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu (Regleg): destaca les possibilitats d'una conferència interautonòmica sense la participació de l'administració central per a temes d'interès comú.

Les autonomies són el braç de la UE?

Per a una gens menyspreable quantitat d'assumptes, per descomptat. És una de les raons de l'existència d'aquest grup del Regleg. Som un grup de regions conscients que al final el braç de la UE en els territoris som nosaltres. Volem que aquesta singularitat es posi de manifest davant les altres comunitats i municipis que no han de transferir normativa comunitària a la seva legislació. I també lluitem perquè aquesta especificitat es respecti. La Declaració de Barcelona recollirà quin ha de ser el paper que hem de tenir dins el nou tractat de la UE.

En la seva investidura com a president de la Junta d'Extremadura, vostè va plantejar la que seria la cinquena reforma de l'Estatut.

Fins ara s'han fet reformes tècniques per a l'assumpció de noves competències. Ara es tracta de fer un nou Estatut perquè l'Extremadura de 1983 no té res a veure amb la d'ara. No formàvem part de la UE, les relacions amb Portugal no tenien res a veure amb les d'ara, no hi havia les noves tecnologies, ni la cooperació per al desenvolupament. Nosaltres tenim clara la nostra visió d'Espanya i creiem que l'enfortiment de les autonomies es pot fer i s'ha de fer sense l'afebliment de l'Estat. Voldria que en el nou Estatut quedés molt clar que allò que és comú segueixi existint: això són transports públics, energia elèctrica, rius que passen per més d'una autonomia.

En aquesta legislatura espanyola ha arribat una explosió de reformes autonòmiques que acaben amb un mal regust. Malgrat els mals auguris...

Espanya no s'ha trencat.

Però s'ha multiplicat la tensió.

Perquè hi ha molta gent interessada que això no funcioni. Com més malament millor. Com passa sovint, les amenaces dels que ho veuen tot negre al final no es compleixen. Les coses han sortit raonablement bé i estem una mica millor del que estàvem. La nostra grandesa, a Espanya, és que som diferents, encara que semblants. Es tracta que aquest ser diferents no ens faci desiguals en drets i deures.

Hi ha una relació difícil històricament entre la Junta d'Extremadura i Catalunya. Vostè va respondre a la recent intervenció del president Montilla a Madrid, on advertia sobre la desafecció de Catalunya respecte a Espanya.

En la meva actuació com a president no afegiré ni una paraula que fomenti o pugui fomentar per part d'alguns la catalanofòbia. Perquè em sento molt satisfet de viure en un país del qual Catalunya forma part, amb el seu Estatut, el seu sentiment i la seva identitat. Jo no m'imagino Espanya sense Catalunya. Dit això, jo vaig respondre als periodistes que el meu desig era que els problemes [de les avaries de Renfe] s'arreglessin com més aviat millor perquè com més bé li vagi a Catalunya, millor li anirà a Espanya. Sempre que entenguem que com més bé li vagi a Extremadura també li anirà millor a Espanya. Però a mi m'agradaria tenir aquests problemes d'infraestructures. Jo reconec que els problemes existeixen, per descomptat. I existeixen perquè s'està fent un esforç d'infraestructures. Els catalans tenen ara obres a casa i això provoca problemes. Però quan acabin i es vegi un horitzó també serà diferent.

Des que vostè és president extremeny, el juny passat, ha fet dos discursos institucionals -el d'investidura i el dia de la regió- on ha criticat el malestar dels catalans per l'apagada del juliol i per les obres de l'AVE, en l'estil de Rodríguez Ibarra. Per què aquesta fixació per Catalunya?

És la sensació, que allà tampoc agrada, de declaracions de responsables polítics catalans cap a nosaltres que també ens fereixen. Quan es diu que Extremadura té ordinadors a les seves escoles amb diners dels catalans, això fereix molt. Hauríem d'intentar, i jo estic en aquesta actitud, de no fer res que alimenti aquells que no entenen que aquests debats poden existir en el futur des del punt de vista que cadascú pot dir el que vol. Però s'hauria d'analitzar en quin context es diuen les coses. Jo, el discurs del Dia d'Extremadura no el faig com una crítica sinó com una reflexió: és veritat que Barcelona va passar uns dies sense llum...

Que va afectar un milió de persones...

Però és que a nosaltres se'ns en van anar un milió de persones. I la llum torna, però les persones no. Aquesta és la reflexió que vaig fer. En una dècada, als anys seixanta, algú va decidir que les inversions es feien en uns llocs i no en altres, i la gent va anar a treballar allà on hi havia condicions per fer-ho. Vull dir que quan els catalans pensen que no se'ls entén prou, haurien de fer una mirada a la inversa. La història no comença ara. A mi no em són aliens els interessos de Catalunya. El que afecti Catalunya, com que formem part del mateix Estat, m'afecta. Penso que si li va bé a Catalunya ens anirà bé a tots. Però tinc la impressió que hi ha gent a Catalunya que no pensa el mateix quan es fan determinades afirmacions i sembla com si en aquest país només existís Catalunya.

* Guillermo Fernández Vara és president de la Junta d'Extremadura