• Imprimir

BÚSTIA

L'esllavissada de Montserrat

Segons va informar el president del Patronat de la Muntanya, no es va arribar a temps a acabar la tercera fase de la consolidació del terreny, després de dos anys del primer despreniment. Ara ens costarà a prop d'un milió i mig aquesta reparació, 220 vehicles -entre els quals cinc autocars- encara estan bloquejats i els seus propietaris no els poden fer servir des del dia 28. Qui pagarà aquestes pèrdues? Però, per descomptat, ningú no dimitirà ni presentarà la dimissió irrevocable, encara que sigui per motius personals. Algun culpable hi deu haver, oi? Això sí, es diu que ho són els altres. Com el port de l'Escala: un any per donar el permís d'obres i amb la llevantada tot esberlat, i com a molt demanaran que els donin crèdits tous. Algú respondrà o dirà alguna cosa?

El Nano de Sants

Barcelona

Felicitats, Mossos

Després de dos mesos he de reconèixer que el treball dels Mossos a la Conca de Barberà és més que bo. El dia de Sant Esteve vam tenir una nevada a Belltall que va fer que la carretera quedés en condicions perilloses. Els Mossos van venir a Belltall, van tallar la circulació i alhora les màquines llevaneu feien la seva feina de neteja de la carretera. Un extraordinari treball de coordinació dels Mossos i del Servei de Carreteres de Tarragona, que va permetre que en 40 minuts es pogués continuar circulant. També hem pogut veure patrulles dels Mossos circulant per Belltall i pels pobles de la rodalia. Això ajuda els habitants i propietaris de la zona a sentir-nos més segurs, principalment als dels pobles més petits . A petició de l'alcalde i del veïns, també hi haurà més controls per assegurar que la velocitat i el respecte pel semàfor a Belltall millora. Esperem aconseguir que els infractors habituals (principalment andorrans) respectin la velocitat al poble. Si fa uns mesos era escèptic respecte al desplegament dels Mossos, considero que davant totes aquestes evidències és legítim felicitar als Mossos d'Esquadra de la Conca de Barberà per l'extraordinària feina feta fins ara. I desitjar que puguin mantenir aquest nivell de qualitat.

Pep Lloses

Belltall

Ermengol Passola

Ha mort l'amic Passola, el patriota, el que no ha defallit mai en la defensa nacional, ni tan sols quan la greu malaltia l'anava debilitant, la seva força i passió per Catalunya eren la mateixa. Ha lluitat pel seu país, per la seva llengua, per la seva cultura. Ha estat un gran empresari, ha estat un home bo. Ens manquen tants Passoles a la nostra pàtria! El teu record, amic, ens donarà força per seguir lluitant per la nostra nació. Has estat admirable i no saps com t'enyorarem! Gràcies Ermengol pel teu exemple a seguir, gràcies per haver-me fet l'honor de compartir instants de la teva vida. Catalunya perd un patriota de pedra picada. Jo i tota la meva família perdem, a més a més, l'amic estimat. Descansa en pau i des d'allà on siguis vetlla per la nostra terra ara en mans de gent que no saben actuar amb la dignitat que el país i persones com tu mereixen. Un país que dóna homes com tu, és un gran país i no podran amb nosaltres malgrat totes les dificultats que tenim. Adéu amic, sempre et recordarem.

Rosamaria Cendrós

Barcelona

Que es posin ulleres

Sóc un ignorant, però observo que amb fons públics (de tots) s'ha injectat diners als bancs, s'ha donat diners als fabricants de cotxes i, per altra banda, no paren de tancar empreses que semblaven inexpugnables. Hi ha hagut vius que s'han fet d'or de forma impune arrossegant molta gent a la ruïna, hi ha endeutament creixent, i tot a nivell global. El capitalisme va néixer amb el laissez faire a la segona meitat del segle XVIII, al bell mig de la Revolució Industrial, avalant el lliure mercat, llibertat econòmica sense escrúpols sense cap lligam públic i amb l'explotació despietada de les classes socials desafavorides. Tot i que humà, no fou just i només gràcies als dramàtics esforços d'aquells que sempre han cregut en les coses ben fetes, s'han fet ajustos oportuns perquè sorgís una nova classe social, una amenaçada classe mitjana. També és efímer aquest sistema, no hi ha cap model alternatiu i s'adreça cap al no res, aquesta crisi global és la prova evident d'un gran canvi històric.

Lluís Boix

Barcelona

El cant de la sirena

Sento manifestar al Sr. Ferran Mascarell, amb absolut respecte, que el seu article Del 2008 al 2009 m'ha semblat un cant al no res. Primer, les seves proclames en favor d'unes "noves formes de representació política" és una crida a la negació del concepte de nació (amb Estat) tal com l'entenen avui dia aquells que manen. Quina solució proposa per als catalans? Esperar que l'Estat ens permeti un altre tipus d'organització? En tot cas, segons la seva proposta, sempre serà una organització diluïda, res que molesti l'Estat que actualment ens trepitja. Segon, el futur, segons el Sr. Mascarell, "és responsabilitat de tothom, fins i tot de les nacions petites, com la nostra". Com podem exercir aquesta responsabilitat, Sr. Mascarell? Òbviament, ara mateix només de la manera que ens deixin. O es refereix tan sols al fet de que hem de saber gestionar allò que ens permetin?

Tercer, a quina "geometria estatal i nacional caduca" es refereix quan parla de les causes dels "problemes domèstics que ens encotillen"? Està suggerint un federalisme ben entès? A qui li està demanant, Sr. Mascarell? Als seus companys socialistes potser, que fa anys que hi han renunciat? En una cosa té molta raó, Catalunya ja no pensa de "manera col·lectiva i avançada". A qui ho hem d'agrair? He trobat a faltar la resposta.

Francesc Cardellach

Barcelona