• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Zapatero

Zapatero ha dit que Israel ha tingut reaccions absolutament desproporcionades a les provocacions de Hamàs. Com sempre, Zapatero -simètric a Aznar- ha volgut anar uns quants passos més enllà que els seus col·legues europeus en la duresa dialèctica, una tendència a l'excentricitat que ha fet perdre a Espanya, en benefici de França, el paper mitjancer al Pròxim Orient que havia tingut en temps de Felipe González. Tot i així, Zapatero se situa en el debat central sobre el fets de Gaza. Reconeix que Israel reacciona i dóna resposta a una ruptura de la treva per part de Hamàs. El debat no és sobre el fet i el dret de respondre, sinó sobre les proporcions de la resposta.

Proporcions

El filòsof André Glucksmann publicava a Il Corriere della Sera un article titulat La hipocresia de la desproporció, contra aquest camí del mig de criticar la intervenció israeliana per desproporcionada. Quina seria la justa proporció a respectar per part de l'exèrcit israelià per tal de ser ben vist per l'opinió pública?, es pregunta: hauria, en nom de la proporcionalitat, de fer servir els mateixos mitjans que Hamàs, cotxes bomba, atemptats suïcides, coets de contraban? Hauria d'esperar que Síria i Iran dotessin Hamàs de l'armament suficient perquè la confrontació fos proporcionada? I si la desproporció no és en els mitjans sinó en els objectius, per mantenir la simetria amb Hamàs, Israel hauria d'adoptar una ideologia simètricament radical? Com diu Glucksmann, tot conflicte és per naturalesa desproporcionat.

Objectius

En el fons, el debat sobre les proporcions va lligat al debat sobre els objectius. Israel diu que el seu objectiu és desmantellar la infraestructura militar de Hamàs per tal d'obtenir una nova treva efectiva. Li sembla a Zapatero un objectiu raonable? Llavors, una intervenció proporcional seria la que, intentant evitar al màxim les víctimes civils, utilitzés la força imprescindible per complir aquest objectiu. Zapatero parla de desproporció, però no diu respecte a què i no parla de l'objectiu: no sabem si el considera legítim i què ofereix com a alternativa, més enllà de consideracions angèliques. Glucksmann en diu la hipocresia de la desproporció.