Quan cal renegociar el finançament de Catalunya, el govern de l'Estat diu que no hi ha diners, que hi ha crisi. Però en anys anteriors d'eufòria econòmica, de grans fons europeus i de superàvits pressupostaris, tampoc es va aconseguir un finançament just per a Catalunya. La crisi són excuses de mal pagador. Cada dia és més evident que els governs centrals, tant del PSOE com del PP, no tenen cap voluntat política d'acabar amb quasi trenta anys d'espoli fiscal o de solidaritat excessiva. Tot i ser ben evidents les grans inversions fetes arreu de l'Estat, amb crisi o amb bonança continuen volent la part del lleó. Només anant la majoria dels catalans units es podrà aconseguir alguna millora. Perquè el camí cap a l'autogovern, amb un encaix digne de Catalunya dins l'Estat espanyol, és un camí ple d'entrebancs. Tot i l'Estatut de 2006 aprovat i refermat pel poble, se-guim discriminats. Caldrà Déu i ajut per superar tantes dificultats!
Ferran Pont
Terrassa
Què n'hem de fer del que fan i del que diuen a Tele-5? Si hi ha qui fa campanya perquè es produeixi una davallada efectiva d'audiència perquè es va adherir al Manifiesto, l'Iu Forn no solament ha qüestionat la campanya, sinó que encara en treu suc per a un dels seus comentaris. I bé; què n'hem de fer de com en són, de censurables, certes persones impertinents? Hem descobert la sopa d'all? Aquest país està roent. Cada cop són més els articles de fons, les columnes que ens inunden de referències sobre el mateix tema. Com si un remolí ens estigués engolint sense remei. Si de debò creiem que som un poble hauríem d'invertir els esforços a refermar la nostra essència, a millorar el nostre comportament. No com aquest regidor de Torredembarra, que és un trist exemple del que som tots plegats: una colla d'encantats sense sortida. A casa de l'Iu Forn van haver d'aturar el sopar a causa del que deien a la Tele-5. A part que la publicitat és llastimosa, jo creia que els àpats en família eren menys patètics.
Vicent Loscos
Agramunt
Visc fora de Catalunya i només hi puc venir a passar les vacances. He quedat molt xafada quan he anat a un concert de música clàssica en una població molt catalanoparlant de la nostra geografia, a prop de la costa, i he vist que el concert s'ha presentat en castellà i en francès. Ningú no ha dit res. El presentador sabia parlar perfectament català. El que més m'ha impressionat és que el concert era subvencionat per la Diputació provincial i per la Generalitat . La gran majoria del públic érem catalans. Crec que seria important veure a qui se subvenciona perquè faci cultura.
Montserrat Pomés
Barcelona
Fa ja molts anys vaig llegir un conte xinès sobre un jove príncep sensible i culte que s'escapava cada dia a trenc d'alba per contemplar el seu regne des d'un indret -sempre el mateix- envoltat d'una natura ex uberant. Coneixent l'estima que el príncep professava envers aquest lloc, i aprofitant un viatge de l'hereu reial, els nobles de la cort van decidir construir-hi per sorpresa un fantàstic palau de bambú. Quan el fill de l'emperador va veure allò, es va posar a plorar i, diu la llegenda, mai més va tornar a trepitjar aquell indret...; Perquè, en realitat, allò que el corprenia eren els meravellosos boscos de bambú que els seus súbdits havien destruït per bastir l'immens palau! Em recorda la història ben real que està succeint a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. ¿Fins quan seguirem destruint el patrimoni natural per bastir macrocomplexos amb pistes d'esquí, centenars d'apartaments, hotels, golf, discoteques, etc.? En el segle XXI en què els ciutadans i els polítics s'esforcen cada dia per prioritzar el verd sobre el formigó a les ciutats, permetem en canvi que s'agredeixin sense contemplacions els nostres paratges rurals. Quina contradicció més cruel!
Sebastià Tamarit Montagud
Lleida
En relació amb la informació Flexibilitat 'online', publicada en data 31/07/08, on s'entrevista el Sr. Josep Ginesta, director de recursos humans de la FUOC, volem manifestar el nostre desacord amb alguns punts que són incorrectes i, especialment, el paràgraf final, que suposa un menyspreu cap al col·lectiu de professionals d'aquesta Universitat i els seus impulsors. El nostre mínim de presencialitat és del 90% i la nostra jornada laboral és de 40 hores setmanals (de 35 a 37,5 h en altres universitats). No podem fixar la nostra franja horària, sinó que ho fa el cap i no tothom pot gaudir del teletreball. Si els professionals de la UOC no tinguessin una visió de futur i d'innovació, difícilment hauria arribat on és ara. La majoria de les mesures de flexibilitat on line van ser creades, impulsades i pactades per l'anterior equip de govern de la UOC (també creador i impulsor del projecte) amb el comitè d'empresa. Com a punt final, volem informar que tot just hem iniciat negociacions pel 1r conveni col·lectiu propi i que encara som l'única universitat catalana que regula les relacions laborals mitjançant el conveni d'oficines i despatxos.
M. Antonia Huertas Sánchez
Barcelona
Dimarts, 29 de juliol, a les 21.30 hi havia un embús a la B-23, a la sortida de Barcelona, de 45 minuts a una hora, per unes obres que podien haver estat superades amb la senyalització reversible. Lamentable falta de reacció dels responsables del trànsit que molts vam haver de pagar en una hora inadequada.
J. Sants
Martorell
Dilluns, 15 de març del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |