• Imprimir

ENTREVISTA: Abraham B. Yehoshua*

"El nostre objectiu no pot ser destruir del tot Hezbol·lah"

AMENAÇA REAL · "Ens equivoquem al dir que la milícia xiïta és un grup terrorista; és un monstre que opera com un Estat dins del Líban" ALTO EL FOC · "Cal una treva temporal que doni un respir a les dues parts" PALESTINS · "Estic convençut que hem de parlar amb Hamàs i intercanviar presos" Per Jana Beris

L'escriptor Abraham B. Yehoshua fotografiat al jardí de casa seva a la ciutat israeliana de Haifa
JANA BERIS

A braham B. Yehoshua, un dels més prolífics i reconeguts autors de les lletres d'Israel i identificat clarament amb l'esquerra, reflexiona sobre la guerra al Líban tant pel que fa als efectes polítics a Beirut i Tel Aviv com pel que fa a la imatge israeliana al món.

Com està passant aquesta guerra?

És una època molt difícil més que res perquè va venir de sobte, com totes les guerres. Un no està preparat i li cau la guerra a sobre. Hezbol·lah va preparar realment una infraestructura real de combat dur. No és una mera guerrilla, sinó una organització amb una gran quantitat d'armes, que funciona com un Estat dins d'un Estat. No és un grup que actua amagat, escapolint-se de les autoritats, en absolut. És una organització que opera com un Estat dins del Líban, rebent, de fet, tot l'aval de l'Estat, sense que li importi què passa al país des d'on actua. Realment no conec una situació així en altres llocs. I creu que fora d'Israel això s'entén? No s'entén prou. Potser caldria aclarir que aquí no parlem simplement d'una organització terrorista. Aquest és un enemic. Si diem només que és un grup terrorista, s'està minimitzant la seva força. Estem davant una part del Líban que actua com un monstre. Part del Líban agradable, dels cristians, de Yunia, de la televisió secular, té en el seu interior un monstre que fa tot allò que vol. Per això crec que Israel s'equivoca al parlar de Hezbol·lah com d'una organització terrorista. El 'premier' Ehud Olmert ha estat criticat fora d'Israel per l'operatiu al Líban. Com a intel·lectual, vostè què en pensa? Jo demanaria al món que entengui la situació singular que estem vivint. Tenim una organització que nega el dret d'Israel a existir. Quan els talibans de l'Afganistan combatien l'URSS, no negaven el seu dret a existir, com tampoc ho feia el Vietcong quan combatia al Vietnam els Estats Units. La ideologia bàsica de Hezbol·lah és que s'ha de destruir Israel. A més, cal recordar que Israel no té res a veure amb el Líban. Israel es va retirar a la frontera internacional i no hi ha cap pretensió territorial que es pugui presentar. I què li diria al govern israelià? Al meu govern li dic que ha de saber quins són els nostres objectius. No poden ser la destrucció total de Hezbol·lah. Això no és possible. No es pot anul·lar una organització que està relacionada amb una comunitat, la xiïta, i que al Líban actua com una organització legítima, no des de la clandestinitat. Per això penso que el nostre objectiu ha de ser allunyar Hezbol·lah de la frontera i portar una força multinacional per salvar el Líban. El Líban corre perill. I això significa el risc d'una guerra civil prolongada. Per això, per imposar l'autoritat del govern del Líban, encara que sigui parcialment, cal continuar amb aquest operatiu. Amb tot, Israel ha estat molt criticat. ¿Vostè té dubtes sobre la moralitat de la resposta israeliana? És clar que quan es reacciona amb aquesta contundència, amb la força aèria bombardejant ciutats, amb la mort de civils, es planteja un problema de caràcter moral. Però cal recordar una cosa. Els civils, de fet, participen en la guerra. Els míssils que disparen cap a Israel estan dins de les cases particulars de la població. No és que hi hagi un exèrcit per una banda i la població civil per l'altra. Estan entre els propis civils i disparen des d'on es troben. A la banda libanesa hi ha víctimes i també a la israeliana. Els bombardejos han causat víctimes però no crec que es pugui parlar d'un genocidi ni d'una neteja ètnica. Vostè és un intel·lectual de l'esquerra. ¿Pensa que la guerra ha esborrat els límits entre el pensament de dreta i esquerra? El pensament de l'esquerra és molt diferent del de la dreta. Recordem que hi ha el tema palestí, en el qual la meva posició és molt clara. En aquest cas crec que s'ha de parlar amb ells, s'ha de parlar amb Hamàs. Estic a favor d'intercanviar presos per recuperar el caporal Guilad Shalit, el soldat segrestat, dono suport als acords d'alto el foc, també dono suport al pla de retirada parcial de Cisjordània i, finalment, arribar a dos Estats per a dos pobles. És indubtable que la meva posició respecte als palestins i Hamàs és molt diferent de la dreta. Com a home de l'esquerra també li diré que els palestins m'han decebut perquè vam sortir de Gaza i la seva resposta va ser intensificar els atacs amb coets cap a Israel des de la franja. En el front libanès s'arribarà a la pau? El tema no és la pau sinó l'alto el foc i l'allunyament de Hezbol·lah de la frontera. Crec que alguna cosa és possible. Considero, a més, que el Líban ha patit un cop molt dur i que Hezbol·lah no podrà seguir actuant com si res hagués passat. I després que s'aconsegueixi un alto el foc començaran a curar les ferides i a passar comptes a Hezbol·lah, que va fer aquesta provocació sense preguntar res a ningú, submergint, d'aquesta manera, el Líban en tots els problemes. Ara tots són herois, però quan hi hagi un alto el foc començaran a comprendre què ha passat aquí. El Líban està patint grans destrosses... Durant la guerra tots els libanesos s'uneixen i parlen de solidaritat. Comprendran amb quina rapidesa se'ls destrueix un país per culpa de Hezbol·lah. També nosaltres hi hem perdut molt. Però som un poble que ha patit molt al llarg dels anys. Vostè reclama una treva temporal. Sí. Estic a favor d'un alto el foc temporal que doni un respir a les dues parts. Suggereixo una treva limitada, per deu dies, perquè les dues parts puguin repensar-ho tot i parlar de solucions en un clima no bèl·lic. *