• Imprimir

França

El català, reconegut

FRASE · Un article de la nova Constitució declara que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni" de França POLÈMICA · La inserció, simbòlica, és fruit d'un procés tortuós

À.V.

El Parlament francès reunit ahir a Versalles per votar la reforma constitucional
CHARLES PLATIAU / REUTERS

Com tota la legislació que té relació amb aquest tema extremadament sensible, la introducció de les anomenades llengües regionals a la Constitució francesa ha viscut un recorregut autènticament tortuós. En poques setmanes, el reconeixement de les llengües minoritàries que es parlen en territori francès -com ara el català, l'occità, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià, el flamenc o el picard- ha passat de figurar al primer article constitucional a formar part d'un apartat secundari.

El primer reconeixement va ser introduït al projecte de llei de la reforma constitucional a mitjans de maig. El diputat conservador Jean-Luc Warsmann, president de la comissió de lleis de l'Assemblea Nacional, va proposar una esmena que va ser adoptada contra tot pronòstic per la cambra baixa en primera lectura. "Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de la República", deia l'esmena proposada inicialment, un reconeixement simbòlic, però que adoptava un caràcter històric en una França encara molt jacobina.

Pressió acadèmica

Però les reaccions furibundes no van trigar a arribar. La frase figurava al primer article del preàmbul constitucional, fins i tot abans de la inscripció del francès com a única llengua oficial d'aquesta República "una i indivisible". Pocs dies després, l'Acadèmia Francesa protestava contra la iniciativa. Els savis d'aquesta institució van reconèixer "les excel·lents intencions" d'aquest gest, però van declarar que les llengües minoritàries "no tenen lloc a la Constitució". Els anomenats immortals, que vetllen per la unitat de la llengua francesa des de fa quatre segles, van afirmar que aquest reconeixement posaria en perill "la identitat nacional" i que constituiria "una negació de la República".

El crit d'alarma dels acadèmics va posar en guàrdia el Senat, que el 18 de juny feia caure l'esmena i eliminava així tota referència a les "llengües regionals" gràcies al vot de la majoria conservadora, però també dels centristes, comunistes, radicals i part dels senadors socialistes, liderats per l'ultrajacobí Jean-Luc Mélenchon, que va advertir que podria ser el primer pas cap a l'aprovació de la Carta de Llengües Regionals, que França va signar el 1999 però que mai no ha ratificat. "Per què no hi introduïm també els monuments, la gastronomia o el potatge d'Alvèrnia?", es va preguntar l'històric socialista Michel Charasse.

Finalment, una segona lectura a l'Assemblea Nacional va permetre tornar a introduir l'esmena de la discòrdia, tot i que en una posició menys visible: figura a l'article 75 de la nova Constitució. És el primer reconeixement oficial en tota la història francesa, tot i que els col·lectius que militen per les llengües minoritàries el consideren del tot insuficient. L'autèntic debat es produirà el 2009, quan el govern francès ha promès sotmetre al Parlament una nova llei que garanteixi la retolació i l'aprenentatge de les sempre polèmiques "llengües regionals".