Després d'haver-se passat mitja vida a Ruanda, poc abans de ser torturat i assassinat, l'any 1994, un coronel ruandès li va clavar un mastegot mentre li etzibava: "No tornaràs a informar ningú, Vallmajó". I és que les denúncies del missioner empordanès dels Pares Blancs anaven ben encaminades. En les cartes als seus amics de Figueres, Joaquim Vallmajó els demanava que denunciessin els "invasors" del Front Patriòtic Ruandès (FPR), que volien controlar el poder a qualsevol preu.
Testimoni d'alguns dels crims massius contra civils hutus perpetrats per la piconadora del FPR, mossèn Vallmajó va ser la primera víctima de l'Estat espanyol en aquest conflicte africà. Malauradament, n'hi va haver d'altres, de víctimes espanyoles: nou missioners i cooperants, entre ells la infermera manresana Flors Sirera, assassinada el 1997, en el marc del genocidi que va acabar amb la vida de 4 milions de ruandesos i congolesos.
Arran de la demanda presentada pel Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, quatre ajuntaments (Navata, Figueres, Manresa i Sevilla) i diverses associacions i ONG's, l'Audiència Nacional espanyola va dictar el febrer passat l'ordre d'arrest internacional contra 40 membres de la cúpula política i militar de l'FPR que, des del 1994, ocupa el poder a Ruanda. L'objectiu és extradir-los a Espanya perquè siguin jutjats per crims de genocidi, contra la humanitat, i de guerra. El jutge de l'Audiència, Fernando Andreu, també va dictar presó provisional a Espanya per als acusats un cop siguin extradits mitjançant un procés que pot recordar, per transcendència, al cas Pinochet. No debades, entre els 40 acusats hi ha la plana major ruandesa, amb el president Paul Kagame al capdavant. Una de les conseqüències de l'ordre d'arrest és que, la setmana passada, Ruanda va cancel·lar un viatge oficial a Bèlgica, ja que quan aquest país va saber que a la delegació hi havia un dels 40 processats, va anunciar que el detindria.
Fer costat a les famílies
A aquest procés s'hi afegeix ara la Generalitat, en una decisió insòlita i que cal entendre com l'intent de fer visible que el govern català fa costat als familiars i amics de Flors Sirera i Joaquim Vallmajó. Per territori, la seva actuació se cenyeix als dos catalans assassinats als anys 90. "És una situació nova, que no demanda jubilats, sinó un govern molt poderós", es congratula Juan Carrero, president de la Fundació s'Olivar i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, que afegeix: "Quan vam començar el procés, fa 8 anys, era impensable que arribéssim fins aquí".
La justícia espanyola, que ja va ser pionera en casos de crims contra la humanitat a Xile, l'Argentina i Guatemala, ha tornat a ser capdavantera en la denúncia del genocidi ruandès. Amb l'afegit que, aquest cop, "l'Estat espanyol gairebé no té cap relació política amb Ruanda, no hi té ni ambaixada (opera des de Tanzània) ni cap lligam comercial, només la tasca que hi feien els cooperants i missioners. El govern espanyol va suspendre l'ajut humanitari davant la manca d'investigació de la mort dels nou espanyols per part de Ruanda i en saber que s'havia iniciat la investigació del Fòrum a Espanya", diu l'advocat i mediador de conflictes, Jordi Palou-Loverdos, representant legal i portaveu de les víctimes i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs.
La decisió de l'Audiència "ha estat molt ben vista internacionalment", afegeix Palou-Loverdos, que il·lustra els interessos que hi ha darrere el cas ruandès: "És un país un pèl més petit que Catalunya que ha envaït dues vegades el seu veí, la República Democràtica del Congo". Un país ric en recursos naturals: "Expliquen que en surten bidons plens de diamants i coltan, un mineral que s'utilitza en els mòbils i els ordinadors", afegeix Juan Carrero, que clama contra els interessos de les multinacionals nord-americanes, canadenques, britàniques, franceses, holandeses i belgues: "La geoestratègia té més importància que el conflicte ètnic quan es tracta d'entendre el genocidi Ruanda". De tota manera, malgrat veure'n els problemes, Carrero pensa que, 14 anys després del genocidi, la reconciliació "social és possible" perquè "hutus i tutsis s'asseuen junts a parlar en les trobades que es fan fora del país". A dins, però, costarà una mica més de temps.
Dimarts, 9 de febrer del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.