• Imprimir

ENTREVISTA: Enric Julià director general de l'Institut Químic de Sarrià

"Innovació i R+D no es poden abandonar malgrat la crisi"

CONSELL · "En moments difícils, val la pena estar-se de coses per donar una bona formació als nostres fills" POSITIU · "Ens en sortirem en un parell d'anys" FRE · "A Catalunya encara patim pels recursos que no arriben de Madrid"

Marga Moreno

Enric Julià a la seu de l'Institut Químic de Sarrià
MARTA PÉREZ

La Fundació Empreses de l'Institut Químic de Sarrià acaba de celebrar el cinquantenari. El director general de l'IQS, una institució que al seu torn és centenària, ofereix una panoràmica del sector i dels desafiaments i les fortaleses que presenta en un entorn de crisi.

És realment un moment crític per a tothom?

Sí, però en la nostra història n'hem passat de pitjors. Com ara immediatament abans de la Guerra Civil, i després durant l'època de l'autarquia. No ens deixaven importar ni exportar. Va ser un moment clau de la nostra història, perquè van néixer empreses que fabricaven allò que no ens deixaven comprar a fora. I el sector químic se'n va beneficiar. Ara és una època difícil, més en uns sectors que no pas en uns altres. Si Europa es vol mantenir i sobreviure, i no dic ni Catalunya ni Espanya, dic Europa, caldrà assumir que uns sectors fabrils en desplaçaran d'altres, però la innovació i el coneixement no es poden abandonar. En un moment de crisi, el coneixement i la formació són essencials. Val la pena estar-se de coses per donar una bona formació als nostres fills. En tot cas, crec que en un parell d'anys ens en sortirem.

L'IQS ha estat pioner a l'hora d'establir vincles entre universitat i empresa...

Fa temps ens deien despectivament que érem "els cuiners" de la química, com a oposició als que feien "ciència". Nosaltres busquem aplicacions concretes. Quan no hi havia carreres universitàries la gent venia a fer el que ara en diem màsters especialitzats, a fer experimentació.

La fundació aplega empreses químiques majoritàriament, però també fa una aposta per alguns altres sectors.

I voldríem abastar-ne encara més. Sempre que fossin industrials productius. També rebem suport d'entitats financeres. El nostre model és el MIT de Boston, amb el qual tenim relació de fa anys, amb un professor nostre que hi fa recerca i hi acompanya alguns dels nostres alumnes.

Ha reclamat que es millorin i s'ampliïn les ajudes fiscals a la innovació.

Hisenda encara desconfia. Ara desgrava qualsevol projecte presentat al Cedeti (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial) i això és important, però els projectes presentats han d'estar planificats i sempre són d'empreses amb molts tècnics. Això i la burocràcia n'exclouen directament les pimes.

Què n'opina, de les iniciatives catalanes en aquest sentit?

En teoria són bones, però hi ha una greu manca de recursos. Els polítics fan la llei i surten a la foto, però pendents dels diners que han d'arribar de Madrid.

En aquesta línia de suport també han demanat una llei del mecenatge.

Voldríem el model nord-americà on, fins a un límit, les empreses poden derivar els impostos que els corresponen a una universitat. Aquí això és impensable.

Han fet canvis arran de Bolonya?

Aprofitant la fi de la llista tancada d'estudis, hem canviat algunes de les titulacions. Ara la llicenciatura en química i l'enginyeria química seran, respectivament, ciències químiques i biomoleculars i enginyeria química i bioprocessos. Hi hem introduït el concepte de futur "bio", és a dir, mediambientalment més amigable.