• Imprimir
• Enviar

Quadern d'economia

Com van els ànims?

Em preocupa l'estat d'ànim dels catalans: resulta més fàcil superar una recessió econòmica que no recuperar l'energia moral

Francesc Cabana

Vehicles en circulació a la ciutat de Barcelona a l'abril de 1987
MIQUEL ANGLARILL / ARXIU

Em preocupa la situació econòmica, però em preocupa encara més l'estat d'ànim dels catalans, la seva energia moral. M'explico.

No estem en un període de recessió econòmica. Els analistes consideren que només es pot qualificar així quan durant dos quadrimestres seguits -8 mesos- s'ha produït una baixa en el producte interior brut (PIB), en la riquesa generada. Encara n'estem ben lluny. És cert que hi ha tota una sèrie d'indicis que marquen una frenada del creixement i que hi pot haver sectors i empreses que tinguin un mal any 2008. Però tot això forma part de la normalitat dels cicles econòmics. L'economia mundial i la catalana creixen en forma de dents de serra, amb alts i baixos. El que interessa és que el saldo final sigui positiu i, si no hi ha una catàstrofe mundial, hem de confiar que serà així.

Catalunya té una economia desenvolupada, vinculada a la Unió Europea i força globalitzada. El que passa al món ens afecta. Ens afectarà l'estratègia exterior del futur president dels Estats Units, la política monetària del Banc Central Europeu, l'evolució xinesa i dels mercats asiàtics, i l'embogit terrorisme dels fonamentalistes islàmics, entre d'altres coses. La globalització és inevitable i positiva, però no ens permet viure aïllats dels problemes generals del món. A Catalunya, ens afectarà la composició del govern espanyol que surti de les eleccions del mes de març. Més o menys, segons qui guanyi, com guanyi i fins a quin punt pugui continuar aplicant la política centralista, que ha estat la norma, tant dels governs del PP, com del PSOE.

Si als catalans, col·lectivament i individualment, ens oferissin tornar a la situació que teníem fa deu anys -i no cal dir vint-i-cinc-, el 90% dels que aleshores vivíem en aquest país ho rebutjaríem amb indignació. Potser no hem assumit prou el que s'ha guanyat en règim democràtic. Potser caldria recordar el que no teníem aleshores i ara forma part de la nostra vida quotidiana, inclosos fets que formen part del passiu com les hipoteques, els peatges, el desori de rodalies o l'augment de preus.

Em preocupa l'estat d'ànim dels catalans. N'hi ha que no valoren o no s'adonen del major benestar en què vivim i d'altres que manifesten un menyspreu per les activitats polítiques en general. Resulta més fàcil superar una recessió econòmica -si arriba- que no recuperar l'energia moral. Parlo com a economista i com a historiador de l'economia catalana. Malament rai si valorem tant el fer vacances, com el tenir feina; si qualifiquem d'incompetents tots els polítics. Per tirar endavant un país, ens cal tenir projectes econòmics i polítics.

El desenvolupament el fan la gent que treballa i pensa, tal com hem comprovat aquests darrers trenta anys. Només hem de demanar que no ens posin bastons a les rodes i ens deixin fer, que vol dir més capacitat d'autogovern. Però nosaltres hem de tirar del carro.