• Imprimir
• Enviar

AL PEU DEL CANÓ

Això és Berlín!

Isabel Olesti

No sé si és bo o dolent, però el cas és que bona part dels espectacles -o bons espectacles- que es fan a Berlín -i també a Nova York- els he vist ben lluny del centre de la ciutat, normalment en magatzems que sembla que caiguin, dalt de pisos sense ascensor, és clar, amb les parets descrostades i el lavabo a la vista de tothom. És difícil arribar-hi i sempre acabes perdut. Un cop dins, has de seure a terra i amb sort només et geles el cul. Però tens altres avantatges, com poder beure una cervesa o menjar un entrepà abans de la funció. L'ambient és molt agradable i divertit i al final costa marxar. Ja he dit que he vist coses boníssimes en aquestes condicions i per tant no ha de fer por sortir del nucli de la ciutat, ans al contrari. Havia anat a l'Antic Teatre del carrer Verdaguer i Callís, tocant al Palau de la Música, i ja havia rememorat una mica aquells vells temps, no en va és un premi Sebastià Gasch del 2004. Però ara, l'Antic Teatre s'ha hagut de traslladar per reformes i d'una manera provisional al barri La Pau, on tenen els tallers. La Via Trajana potser era fàcil de trobar, però no el local, si no se sabia que era en un pis d'una nau industrial. Un cop dins et podia fer l'efecte de ser a Berlín. L'espectacle Dans ma philosophie del belga Pierre Pilatte va crear encara més bon ambient. La programació continua cada cap de setmana, mentre els de l'Antic esperen tornar al seu origen, tocant al Palau. Actualment les obres estan aturades per falta de finançament. A veure si algú se n'apiada i desencalla el procés.