• Imprimir

L'entrevista

"A Barcelona he après a viure més relaxada"

Mina Sohn Presentadora de televisió i escriptora sud-coreana

David Caminada

CRISTINA CALDERER

Vostè ha escrit un llibre sobre Barcelona que ha tingut molt d'èxit al seu país, Corea del Sud. Em podria explicar com ha anat la història?

Durant onze anys vaig treballar com a presentadora del telenotícies al canal sud-coreà KBS. Em vaig agafar un any sabàtic i vaig venir a Barcelona per estudiar un màster sobre periodisme. La ciutat em va agradar molt, vaig tenir-hi molt bones experiències i vaig conèixer gent molt maca. Hi he fet bons amics. Llavors no tenia pensat escriure res. Vaig tornar a Seül i va ser després de participar en un programa de ràdio que vaig rebre ofertes editorials per explicar la meva història en un llibre.

Sí que va tenir sort...

Em feia molta il·lusió parlar de les meves experiències. Parlo de Barcelona i d'altres punts de l'Estat espanyol. L'any 1995 vaig viure un any a Madrid per aprendre castellà. Al llibre, que qualificaria d'assaig, intento descriure les formes de vida i la cultura a través del que jo veig i de les coses que m'expliquen les persones que he conegut. El llibre ha tingut molt d'èxit i ja n'hem venut més de 150.000 exemplars. Fa relativament poc que els asiàtics s'han interessat pels països llatins.

Barcelona està de moda i és l'objectiu constant d'experts en màrqueting i relacions públiques. Vostè quina percepció n'ha tingut?

Barcelona és una ciutat de somni. Molta gent vol venir a viure-hi. Té un clima perfecte, una cultura cosmopolita, moderna, i al mateix temps molt llatina. És una ciutat molt artística, amb molta naturalesa. És increïble! I als asiàtics, la cultura i la gent d'aquí ens impacten moltíssim perquè són molt diferents de nosaltres. Ens sorprèn per moltes coses.

A què es refereix?

Aquí la gent és molt expressiva, tenen una vida amb molta alegria, passió, llibertat. Els orientals som més reservats per als sentiments, som menys expressius. Aquí la gent és més extravertida i liberal que nosaltres. Els coreans som una mica diferents dels xinesos i japonesos. Som més oberts i tenim la sang més calenta que ells. Però vostès ho són encara més. Aquí pots conèixer molta gent ràpidament i compartir moltes coses amb ells.

Ha vist la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona?

He estat de viatge a Buenos Aires i he passat unes setmanes a Seül i encara no l'he vist.

¿Considera que la imatge que es transmet de Barcelona s'ajusta a la realitat que s'hi troba?

És difícil reflectir la realitat global d'una ciutat. S'haurien d'escriure milers de llibres. Qualsevol ciutat, qualsevol país, no crec que sigui una única realitat, una única veritat, una única perspectiva. Depèn de cara persona. Depenent dels ulls amb què es miri pot ser una ciutat completament diferent. Jo aquí he sentit molta alegria i llibertat i he après moltes coses de mi mateixa. Viure aquí m'ha fet canviar moltes coses de mi, dels meus valors...

Expliqui'm. En què ha canviat?

Als països asiàtics la gent viu amb molta pressa, molta tensió, molts nervis. Importa treballar, treballar i treballar. A Corea del Sud només tenim una setmana de vacances a l'any, i hi ha gent que únicament disposa de tres o quatre dies lliures. Aquí és diferent i la gent es pren el temps amb més calma, i busca espais per relaxar-se i disfrutar de la vida.

Vostè parla de Barcelona i d'altres punts de l'Estat espanyol. ¿Està al cas de les diferències?

Sí. Al principi tenia molta por de venir a Barcelona. Molta gent de fora em deia que si véns aquí i no parles català, no pots sobreviure. Vaig dubtar molt però com que tenia moltes ganes de conèixer Barcelona, vaig venir. I no m'ha semblat tan difícil. Entenc el català i m'agradaria molt aprendre'l i parlar-lo per comprendre millor la gent d'aquí. L'idioma és una porta molt important per descobrir un nou món. No cal convence'm; m'encantaria aprendre català.

Es quedarà a viure a Barcelona?

No ho sé. No n'estic segura. Segurament seguiré venint. M'agradaria tenir-hi una casa, alguna mena de centre d'operacions per tornar-hi sempre. Penso que Barcelona serà sempre la meva segona casa.

Quins plans de futur té?

Viatjar i escriure llibres. Estic elaborant una sèrie sobre deu ciutats. Primer han sigut Tòquio, Barcelona i Buenos Aires. M'agradaria molt descobrir Grècia, que es el bressol de la cultura mediterrània, i algun país d'Àfrica. Malgrat tot, sempre tindré algun lligam amb Barcelona.

La realitat coreana és coneguda a Catalunya?

No. No se'n coneix gran cosa. Fa poc més de mig segle vam patir una guerra, abans havíem tingut la invasió japonesa... La imatge que hi ha de Corea no s'ajusta a la realitat. El problema és que durant molts anys ens hem concentrat a sobreviure i desenvolupar el nostre país i no hem tingut prou temps per al treball diplomàtic d'explicar a l'exterior la nostra situació.

¿És optimista sobre una futura reunificació de Corea del Nord i Corea del Sud?

Es una situació dolorosa. Nosaltres tenim molta sort perquè tota la família està vivint al Sud, però hi ha moltes famílies separades, trencades. Penso que per una raó humanitària el país hauria d'estar unit, però no és un tema fàcil i caldrà temps abans d'aconseguir-ho.