• Imprimir

LA VERITABLE NATURALESA DEL SISTEMA POLÍTIC I ECONÒMIC

La campanya i la crisi (i II)

Noam Chomsky / Professor emèrit del Massachusetts Institute of Technology (MIT)

JAUME BATLLE

Els inversors i els prestadors poden votar a través de l'evasió de capitals, l'atac a les monedes i altres recursos que ofereix el liberalisme econòmic. Aquest és un dels motius pels quals els acords de Bretton Woods, signats pels Estats Units i la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial, van introduir controls per al capital i van regular el preu de les monedes.

LA GRAN DEPRESSIÓ I LA GUERRA van donar peu a poderosos corrents democràtics radicals, que anaven des de la resistència antifeixista fins a l'organització de la classe obrera. Aquestes pressions van obligar a permetre unes polítiques socialdemòcrates. L'objectiu dels acords de Bretton Woods era, en part, crear un espai perquè l'acció governamental respongués a la voluntat popular; és a dir, en alguna mesura a la democràcia.

JOHN MAYNARD KEYNES, EL NEGOCIADOR britànic, considerava que el principal èxit de Bretton Woods va ser instaurar el dret dels governs a restringir els moviments del capital. En canvi, en un contrast espectacular, en la fase neoliberal iniciada arran del trencament dels acords de Bretton Woods en la dècada de 1970, el departament del Tresor dels Estats Units creu que la llibertat de moviment del capital és un "dret fonamental", a diferència d'altres pretesos "drets", com els reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans: salut, educació, un lloc de treball decent, seguretat i altres drets que les administracions Reagan i Bush han titllat de "cartes al pare Noel", "absurds" o simples "mites".

EN ALTRES ÈPOQUES EL POBLE NO ERA un gran problema. Barry Eichengreen n'analitza els motius en la seva erudita història del sistema monetari internacional. Explica que, al segle XIX, els governs encara no estaven "polititzats pel sufragi masculí universal ni per l'ascens del sindicalisme i dels partits polítics dels treballadors". Per tant, els elevats costos imposats pel Parlament virtual es podien repercutir en la població en general.

PERÒ, AMB LA RADICALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ durant la Gran Depressió i la guerra antifeixista, aquest luxe va deixar d'estar a l'abast dels poders privats i la classe adinerada. Per això, en els acords de Bretton Woods, "les limitacions imposades a la mobilitat del capital van substituir les limitacions imposades a la democràcia com a font d'aïllament de les pressions del mercat".

EL COROL·LARI OBVI ÉS QUE, DESPRÉS de desmantellar el sistema de la postguerra, tenim una democràcia amb limitacions. Per tant, ha esdevingut necessari controlar i marginar el poble d'alguna manera, un procés especialment evident en les societats més controlades per les empreses, com ara els Estats Units. N'és un bon exemple la gestió dels grans espectacles electorals per la indústria de les relacions públiques.

"LA POLÍTICA ÉS L'OMBRA QUE LES GRANS empreses projecten sobre la societat", concloïa John Dewey, uns dels filòsofs nord-americans més destacats del segle XX, i ho seguirà sent mentre el poder estigui en mans de "les empreses per obtenir uns beneficis privats a través del control privat de la banca, el territori i la indústria, tot plegat reforçat pel domini de la premsa, els agents de premsa i altres mitjans publicitaris i propagandístics".

A EFECTES PRÀCTICS, ELS ESTATS UNITS tenen un sistema unipartidista, el partit de les empreses, amb dues faccions, els republicans i els demòcrates. Hi ha diferències entre l'una i l'altra. En el seu estudi Unequal democracy: the political economy of the new gilded age, Larry M. Bartels demostra que, durant les últimes sis dècades, "els ingressos reals de les famílies de classe mitjana han crescut dues vegades més de pressa amb els demòcrates que amb els republicans, mentre que els ingressos reals de les famílies treballadores amb baixos ingressos han crescut sis vegades més de pressa amb els demòcrates que amb els republicans".

EN LES ACTUALS ELECCIONS TAMBÉ ES DETECTEN diferències. Els votants les haurien de tenir en compte, però sense fer-se il·lusions sobre els partits polítics, i reconeixent que, al llarg dels segles, les lleis progressistes i el benestar social s'han aconseguit sistemàticament gràcies a les lluites populars; no són regals caiguts del cel.

AQUESTES LLUITES SEGUEIXEN UN CICLE d'èxits i retrocessos. S'ha de lluitar cada dia, no només una vegada cada quatre anys, des de la cabina de votació fins al lloc de treball, i sempre amb l'objectiu de crear una societat democràtica veritablement receptiva.

© 2008 Noam Chomksky

(Ditribuït per The New York Times Syndicate)

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell