• Imprimir

L'entrevista

"Als anys 40 es deia que ser 'rojo' era hereditari"

Carmen Domingo Assagista. Biògrafa d'Hildegart Rodríguez

David Castillo

JORDI GARCIA

Què és 'Mi querida hija Hildegart'?

És una biografia, però també el fresc de la societat espanyola del primer terç del segle XX. Volia explicar tot el que va passar, amb dos personatges en primer pla.

És una història terrible.

Sí, diríem que amb un esdeveniment esfereïdor, el fet que una mare assassini la seva filla de quatre trets. Com a teló de fons explico com va ser la caiguda d'Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera i l'arribada de la Segona República. També el paper de la dona durant la República.

Incidint en el context de dues dones peculiars.

Totes dues ben peculiars, tant pel que reflectien de cara a la societat com per com eren en realitat. Una mare possessiva, que intenta transmetre a la filla el que ella entén com a gran reforma de la societat, i una filla que neix en un ambient en què la mare l'obliga a estudiar-ho tot, immersa en una societat on les dones comencen a fer coses que no feien abans: estudiar, entrar en política, participar en les reformes...

La mare vol crear la dona perfecta en la figura de la seva filla.

La mare utilitza el socialisme utòpic més tota la influència científica que es va desenvolupar des de finals del XIX sobre l'eugenèsia, la teoria d'una raça perfecta.

Que tantes lectures va tenir.

És veritat que aquestes mateixes teories les van utilitzar després els nazis.

Com va ser l'evolució?

En el seu cas no va arribar fins a la dreta, sinó que va des del socialisme fins a l'anarquisme. Quan Hildegart mor el 1933 milita al Partit Federal. I la mare tampoc no veu -a causa de l'internament a la presó i després al manicomi- l'evolució de les idees de l'eugenèsia des de l'àmbit de l'esquerra a la dreta més radical.

La mare acaba fent ninos amb penis en un manicomi després de la guerra.

Tot i que li detecten la paranoia el 1934, ja es veu amb claredat que Aurora estava malament abans. Aurora desenvolupa la paranoia i assassina Hildegart, la seva filla i model ideològic i social. La mare traspassa l'ànima de la seva filla a un gat, i quan li maten el gat acaba pensant que fent ninos tindrà l'ànima de la seva filla.

Aurora mor de càncer el 1956.

Sí, i renuncia al tractament perquè els metges són homes i no hi confia.

Com arriba a Hildegart Rodríguez?

D'una manera curiosa, a partir de la publicació de Con voz y voto. Las mujeres y la política en España (1931-1945). Me'l va presentar Almudena Grandes a Madrid i em va proposar anar a casa seva a parlar amb el poeta Luis García Montero, que té material sobre aquestes dones.

D'una manera accidental?

No. A partir de la conversa amb Almudena va sorgir Hildegart, de qui havia valorat la possibilitat d'escriure una biografia. Almudena em va passar un llibre fonamental de Guillermo Rendules, Las locuras del feminismo: a propósito de la virgen roja. A partir d'aquí vaig encetar la investigació.

Juan Marsé ha dit que el seu llibre es podia llegir com una novel·la i realment és tan al·lucinant que va més enllà de la ficció.

Realment, si escrius una novel·la sobre això ningú se l'acabaria de creure. Una senyora d'aquella època que es queda prenyada d'un senyor sense voler pare per a la filla.

Per què?

Vol una creació perfecta, per personificar el mite de Pigmalió. Aurora vol que Hildegart arregli el món i quan veu que la noia, als 19 anys, es desvia del camí que li havia marcat, l'assassina.

Exemplifiquen la dita de Goya, "el somni de la raó produeix monstres".

És veritat. Aurora es defensa al judici des de la lògica pura dient que si ella havia creat un fill de cara a una societat modèlica no podia acceptar cap mena de desviament.

Paradoxalment, Hildegart es manifesta en un diari progressista en contra del vot femení.

No era tant per les dones sinó perquè valorava que els analfabets estaven condicionats pels confessors, per l'estructura de l'Església i dels terratinents. Sabien que si la dona votava ho faria cap a la dreta.

¿L'assassinat de l'estil "la maté porque era mía" és semblant als actuals de gènere?

És diferent, perquè Aurora té una patologia diagnosticada. I en el cas dels homes actuals en més d'un 99% és pura violència, herència d'un masclisme ancestral.

Per què la va matar?

Perquè la mare no va poder acceptar els mateixos principis que li va ensenyar. Aurora va pensar que ja en faria una altra. I va fer una nina.

Quines lectures es van fer del cas?

Diríem que cadascú va fer la seva. L'esquerra va acceptar la lectura científica, cal veure que durant el judici es van aplicar tècniques avançades com el test de Rorschach, mentre que la dreta -la CEDA era al poder en aquell moment- va intentar utilitzar psiquiatres prestigiosos, però influïts per la ideologia, per rebatre els arguments científics.

En pot explicar algun?

Un seria el cas de Vallejo-Nájera, un personatge bastant lamentable d'aquest país, que va donar arguments als que volien demostrar que aquella dona no estava boja.

I com s'ho va fer?

Vallejo-Nájera tenia una teoria, que es va posar en funcionament als anys 40 a les presons d'aquest país, que deia que ser rojo era hereditari. Això va ser utilitzat a l'Argentina de Videla per separar les mares dels fills.