• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Zelaya i els intel·lectuals

Salvador Sostres

És propaganda dir que a Hondures hi mana un govern de facto o colpista. Va ser Zelaya qui va intentar el cop de perpetuar-se al poder com Chávez i d'altres males bèsties populistes. I és a partir d'aquest intent que es va desencadenar un protocol perfectament i estrictament constitucional que passà per deposar el president colpista, enviar-lo a l'exili i establir un nou govern d'acord amb les lleis i la constitució del país i que respectés totes dues coses. Hondures va fer un gran favor a la seva democràcia desterrant Zelaya, i només cal veure que ara una altra perla de l'Estat de dret com Daniel Ortega voldria seguir-li els passos amb un referèndum molt semblant. La intel·lectualitat catalana no ha parat ni un sol instant de fer el seu particular cop mediàtic acusant el govern del president Micheletti d'haver fet un cop d'Estat i presentant Zelaya com a víctima. És vella i coneguda la passió que sent el sector dominant de la intel·lectualitat catalana per dictadors d'esquerra corruptes, bàrbars i mentiders, i estic segur que la majoria d'aquests mediàtics canviarien la seva ploma o el seu micròfon per una camisa vermella com la de Chávez i masses d'ignorants enfervorits al seu voltant bramant com autèntics animals. Aquest és el seu públic natural i l'únic que d'altra banda podria comprar-los el seu discurs predemocràtic i inframental. Quan dic que a Catalunya hauríem de fer net del penós panorama que tenim i ens segresta, em refereixo a aquest pensament acrític i automàtic, sense cap exigència intel·lectual, sense cap rigor, sense cap respecte per la veritat. Hi ha vegades que es tracta d'opinions, i hi ha moltes opinions perfectament vàlides. Però hi ha vegades que es tracta de dir la veritat o de mentir. I una mentida no és una opinió: una mentida és una mentida. Potser hauríem de deixar això clar. El govern d'Hondures és constitucional i el Zelaya és un dels molts mariachis que l'esquerra sol posar en circulació per mirar d'imposar la seva política il·legal, la seva funesta teoria econòmica i la seva misèria moral. Never mind. Un de tants.