• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Què és la teleporqueria

Salvador Sostres

Mentre fèiem Crónicas marcianas hi havia qui m'acusava de teleporqueria. No m'afectava gens però ahir mirant l'Àgora vaig acabar de forjar la meva teoria sobre què és teleporqueria. Crónicas, al capdavall, es feia des d'una cadena privada i l'estridència és inofensiva. En canvi l'Àgora el paguem entre tots i s'hi difon propaganda i idees ridícules. Ahir ja només el plantejament del debat era ben sectari: com pot ser -es demanaven- que la dreta hagi guanyat les europees? Talment una conspiració, un pecat. A banda que 3 apparàtxiks hi prenien part -Regàs, Vintró, Rubert- ja el programa donava per descomptat que la dreta és sòrdida i l'esquerra els bons derrotats per massa bondat. Cal dir que des d'una televisió pública, aquests apriorismes són impresentables. Perquè més enllà de l'afer formal hi ha l'evidència del mal que sempre l'esquerra ha fet a la humanitat: des del comunisme fins a la socialdemocràcia; i els morts que ha causat i la misèria que ha propagat i la degradació moral de creure que només tenim drets i que no existeix el deure. Vet aquí la meva definició de teleporqueria: el pamflet falsari. És mentir tot el que no sigui reconèixer que el capitalisme és el règim sota el qual més gent i més diversa ha pogut incorporar-se al benestar. I un escarni que aquesta gran burgesa que és Rosa Regàs faci la demagògia de dir que l'abstenció que la dreta tingué és perquè els seus votants "estaven esquiant". És molt gros que la televisió pública promogui la desinformació i la mentida d'una manera tan absurda. Regàs té la mateixa barra que Montalbán, vells comunistes caviar, amb l'agreujant que ella és mediocre i el deshonor amb què féu de directora de la Biblioteca Nacional: el llavors ministre de Cultura, César Antonio Molina, la va forçar a dimitir acusant-la textualment de "no fer res". Per cert que dels 2 mapamundis de la Cosmografia de Ptolemeu que desaparegueren durant el seu mandat no se'n sap res encara. Esquerra i teleporqueria són el cinisme constant de voler-nos enganyar i a sobre pagant nosaltres.