• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Fer net d'agenda

Salvador Sostres

La crisi és un bon moment, una bona excusa, un bon pretext per fer net d'agenda. Al capdavall ja no podem sortir tant a sopar i diu que molta gent ha canviat el menú dels restaurants per la carmanyola. Les nits són més escasses, comptem les copes i no ens van bé els negocis. És un bon moment per aprimar-nos de cos i d'ànima. Un dia que no sàpigues què fer, d'aquests que abans anaves al cinema, pren la teva agenda sense prejudicis ni tristesa i pensa en la falta que et fa cadascú. En el que realment enyores i en el que realment estimes. En tot el que és prescindible, accessori. I esborra com qui encén una foguera la nit de la revetlla, per purificar l'aire i per purificar-se. De tant en tant hem de revisar la nostra vida i modelar-la fins que es torni a assemblar a nosaltres. Esculpir-la. Si cal, rebatejar-la. L'eufòria ens fa sentir immortals però el temps passa. Ja sé que per a molts això és quasi una edat nostàlgica, però el dia 10 en faré 34. Older than I once was. No ens sobra tant de temps com per malgastar-lo sense cura, d'esma, amb gent que no sap res de nosaltres. No ens sobra tant de temps per no gaudir dels afectes que ens acompanyen, de la tendresa que ens cura quan fa por la solitud i de l'amor que ens sosté al món com una esgarrifança. La vida social que espetega entre els fanalets de la festa fa que ens sentim herois, el centre. Però hi ha poca veritat que compensi tanta despesa. Has vist alguna vegada el remolí que fa l'aigua abans d'esmunyir-se per l'aigüera? Així els dies cauen, indeturables. Esborrem alguns noms de l'agenda, cancel·lem compromisos, fem només allò en què puguem projectar-nos o que pugui provocar en algú que estimem una felicitat concreta. Conec molta gent però els que em fan falta són sempre els mateixos i podria viure de fet amb poques desenes de números de telèfon. D'aquí a molts anys preferirem tenir una explicació sobre què vam fer-ne, de la nostra vida. Ressegueix la teva agenda com una geografia estranya. I no t'aturis fins que tornis a ser a casa.