• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

El mal que ens hem fet

Salvador Sostres

Hi ha els moments en què podem decidir no acabar d'abocar-nos a l'abisme, no caure. Hi ha intuïcions i riscos que hem de prendre i moltes meravelles. Però també els inferns que ja podies preveure abans de començar, tan imminents que no calia cap informació, cap experiència. No diguis que no ho sabies des del principi i accepta com una penyora el preu de dolor tan atroç que has de pagar per sortir-te'n. Hi ha els moments en què podríem decidir no caure, però sovint ens pot més la curiositat o el caprici, aquest no saber viure tranquils que ens corseca i ens mata. No diguis que et creies que seria fàcil. Vivim, bevem, riem, somiem; ens comprometem i som àngels emocionants. Sempre al fons, un aire o un núvol o un hàlit i és l'angoixa que passa o que s'espera per passar quan més cruelment pugui destrossar-te. Hi va haver un moment en què hauríem pogut evitar-ho però vam preferir la vida selvàtica, el crit de l'emperador a Borodino i ara dius que estàs cansat i que ja no pots més i tens encara tot aquest terror per mastegar. Tot de pètals ennegrits. Les belles imatges dels moments encantats que et tornen pletòriques i que les has d'oblidar. El mateix carrer, el mateix bar, no sé si és Londres o és París. Estem fets de totes les caigudes que ens hauríem pogut estalviar. Estem fets de tots els càlculs que hem calculat a l'inrevés, de tots els focs on ens hem incendiat i al darrere no hi havia la platja. Fúria color d'amor i amor color d'oblit. Aquesta cançó que vas sentir fa molts anys i que avui comprens què vol dir. L'error de sempre tornat a repetir. És dolç constatar que la major part del dolor ens l'hem fet nosaltres mateixos, com autèntics imbècils. Ara ja ho saps: uns dies de febre i de deliri. Estones dolentes i estones pitjors. Visions, intermitent dolor agut. Després, la primera nit en què podràs tornar a dormir sense monstres sota el llit, sense fantasma. I fins a la propera, camarada.