• Imprimir

L'escriptor publica la novel·la 'Un home vulgar', una reflexió sobre el procés de creació artística dins de la crisi de la pèrdua dels valors de la cultura clàssica europea

Palol defensa l'elitisme cultural

Jordi Capdevila

Miquel de Palol ha tret una novel·la ambiciosa sobre la creació artística
MIQUEL ANGLARILL

"Reivindico la cultura elitista, la necessitat de conservar les tradicions de l'alta cultura", diu un Miquel de Palol prou pessimista que acaba de treure la novel·la Un home vulgar, premi Joanot Martorell 2006, publicada per Edicions 62. Un llibre centrat en la restauració d'un orgue en una localitat imaginària fronterera entre Holanda i Alemanya i amb un restaurador creatiu que s'ha d'enfrontar a tota mena de conflictes i pressions, a més d'una gran hostilitat cap a la seva feina. Una reflexió molt àmplia sobre el procés creador dels artistes.

Per Palol, els creadors actuals són incompresos i "entren en conflicte perquè tenen interessos diferents als que solen tenir els polítics per captar majories". És més, "al món polític no li interessa i li molesta la cultura, la menysprea, encara que alguna vegada puguin llegir algun llibre".

En la novel·la hi ha una reflexió sobre els conflictes entre l'art i el fonamentalisme religiós, a més de la pèrdua col·lectiva dels valors tradicionals. "Abans, la iconografia clàssica era un valor de canvi cultural. Ara això no passa, perquè la gent culta la desconeix. I no només la grecollatina, sinó la cristiana. I si es desconeix la tradició cristiana no hi ha elements per entendre la tradició cultural occidental".

Analfabetisme global

Aquest és un fenomen preocupant per Miquel de Palol, que parteix dels avenços aconseguits gràcies a les revolucions del segle XVIII i XIX. Unes revolucions que han portat la democràcia i la implantació de la instrucció pública, "que ha significat un progrés: fa 200 anys el 90% de la població europea era analfabeta i ara tothom sap llegir". En contrapartida, la població que només veu la tele es diverteix amb videojocs i només llegeix best sellers que estan a l'altura dels analfabets de fa 200 anys".

D'aquí ve que Miquel de Palol apostí rotundament per "l'elitisme cultural", per la "necessitat de conservar les tradicions de l'alta cultura". El llibre és un clar exemple d'aquest elitisme, amb una documentació exhaustiva sobre el procés de fabricació d'orgues i de la cultura musical de Centreeuropa que a vegades pot fer perdre el fil de la novel·la, malgrat la fluïdesa d'un llenguatge ric i una trama d'amor, intrigues i passions ben enllaçada que manté l'interès argumental.

A més d'aquest analfabetisme que tenim també ben arrelat aquí, "els catalans tenim un menyspreu per les pròpies tradicions culturals i un seriós problema d'autoestima i respecte propi". La llengua és el cas més flagrant, és "on hi trobem menys autoestima". I encara que li faci mandra, com confessa, no s'està de repetir que "a Frankfurt s'hi ha de portar només la literatura catalana".