• Imprimir

Crítica musical

Joves amb problemes

Xavier Cester

Què. El nou musical

Àlex Mañas i Manu Guix.

Teatre Coliseum, 1 d'octubre

Hair fa 40 anys, Rent en fa 10 o Spring Awakening ara mateix: el teatre musical no està mancat d'obres sobre joves en conflicte amb el món, enfrontats al sempre traumàtic procés de la maduració. Què. El nou musical -títol francament millorable- s'insereix en aquesta línia alhora que esdevé una rara avis en el panorama teatral barceloní: un musical de nova creació fet -majoritàriament- en català.

El llibret d'Àlex Mañas ens presenta cinc inadaptats de manual sota la cura d'un voluntariós pedagog. Més que en la previsibilitat dels personatges, el problema rau en un feblíssim fil argumental exempt de conflictes reals (el final de la introvertida Irene és tan pudorós que l'espectador amb prou feines és conscient de què li passa), i un tint rosaci, amb missatge final tan esperançat com catequètic. Bé, ja sabíem, amb franquícia o sense, que era un espectacle comercial. D'impecable factura, per cert.

La successió de vinyetes soltes sembla només pensada per acollir el devessall de cançons compostes amb evident passió i indubtable energia per Manu Guix. Tanmateix, l'escassa progressió dramàtica té el seu reflex en l'escassa progressió musical d'uns temes que depenen massa cops del mateix patró: no hi ha cap problema en fer himnes que activin l'empatia de l'espectador, però no és recomanable que hi hagi més d'un Seasons of love per obra.

La il·luminació reforçava sovint la sensació d'estar en un concert dramatitzat d'exalumnes dels professors Llàcer i Guix (als quals s'afegeix la ja consolidada aportació d'Ivan Labanda). I és que l'estil vocal era prototípic d'OT: emfàtic i encara més emfàtic, agut i encara més agut. En tot cas, aquests joves no van tenir cap problema per garantir que la frescor i el dinamisme de la funció no decaiguessin en cap moment.