• Imprimir

La llengua russa protagonitza avui la diada internacional dels traductors

Dia del traductor més mal pagat

Ada Castells

Imma Lizondo i Frederic Rovira representen les dues associacions de traductors de Catalunya
JOSEP LOSADA

El tòpic indica que el traductor és, per força, un traïdor, però gràcies a aquests traïdors de les lletres podem estar en contacte amb el que s'escriu en altres latituds. Avui se celebra el seu Dia Internacional i el PEN Català ha organitzat a l'Espai Mallorca una trobada per reflexionar sobre la traducció del rus al català.

També és una bona ocasió per reflexionar sobre les condicions de treball d'aquests professionals. Una traducció comercial es pot pagar a 13 cèntims per paraula, però una de literària pot baixar fins als 4, encara que aquestes xifres varien molt dependent de l'editorial, del tiratge, de la llengua d'origen i de l'experiència de qui treballa. Entre el català i el castellà no hi ha diferències.

En una feina tan individual, l'associacionisme és clau per aconseguir certes garanties laborals i, si és vol, per consolar-se en companyia i explicar-se nyaps. Per internet fins i tot circula un document que és un full de càlcul en què especifica tot el que inverteix el traductor en la seva feina i quin és el resultat final que en treu. De vegades, el que en surt és tan misèrrim que ja es veu que més val no posar-s'hi.

Imma Lizondo i Frederic Rovira representen les dues associacions de traductors més potents de Catalunya. Rovira, de TRIAC, creu que, malgrat la situació, no s'ha de caure en el victimisme: "Potser no et faràs d'or, però tot és negociable. Per això és bàsic que el traductor estigui ben informat".

A banda de les tarifes, l'altre gran inconvenient són els terminis: "Cada cop s'escurcen més per motius de producció, i per fer ben feta una feina hi ha d'haver uns mínims. Això també és negociable. No pot ser que deixem llibres per al futur amb moltes errades", adverteix Lizondo, d'ATIC. La traïció ha d'estar ben mesurada.