• Imprimir

La vint-i-quatrena edició del Festival Internacional de Poesia es tanca amb una ovació esclatant a la tendresa del poeta Joan Vergés

Europa cansa

Víctor Obiols va fer una presentació brillant dels poetes participants al Festival Internacional de Poesia de Barcelona
DIEGO MUÑOZ

Pavese diu que treballar cansa, però l'oci pot arribar a cansar encara més. Dimecres al vespre, al Palau de la Música, en vam patir un exemple en el XXIV Festival Internacional de Poesia, tot i l'entrada esclatant del seu organitzador, Víctor Obiols.

El poeta va convocar, dalt l'escenari, els onze protagonistes del cartell tocant el piano de cua i cantant versos que els anunciaven amb rimes, a l'estil "un crac estrany, aquest alemany, el Durs Grünbein" . Magnífic, semblava que ens ho passaríem bé.

El primer del cartell era el local d'Almacelles, Amat Baró, que va fer una actuació curta, molt més curta que els altres, i contundent, també més que els altres, amb la seva invitació a transgredir. Tot seguit, el tercer embat el protagonitzava la islandesa Sigurbjorg Tharastardóttir, que ens hipnotitzava amb la quotidianitat amarga d'una parella. D'acord.

A partir d'aleshores, però, una començava a desitjar que amb el llumet que es lliura a l'entrada per llegir els poemes traduïts es distribuís també un coixí i, a tot estirar, un plegatín. Amb el coixinet a la cadira, hauria sigut més fàcil pair les tristeses sexuals de l'eslovè Brane Mozetic, les preguntes difícils de l'alemany Durs Grünbein -"Què sap el brau del món sensual del cargol? / I què la lleona del plaer de la salamandra?"-; les depilacions en connexió amb els mass media de Josep Maria Escrivà, que en un moment va aconseguir despertar altre cop l'auditori tot titllant-lo de "poema visual", i les rimes de l'escocès Don Paterson.

No és que els versos que es van sentir no fossin de qualitat. Paterson mateix va llegir un magnífic poema sobre el somriure del seu nadó. És, simplement, que tanta condensació de paraula seguida, i en un mateix to, és una pallissa. Si abans-d'ahir a la nit, posem per cas, hi havia algun marit que havia renunciat al partit de la Champions per fer feliç la dona, avui segur que ja s'han divorciat.

Vergés, l'homenatjat

La vetllada va continuar amb el valencià que escriu en castellà Vicente Gallego, i que va atacar amb un "Entre dos nubes peina / el arpa de la luz los corazones"; la croata anticapitalista Tatjana Gromaca ens va castigar renunciant a llegir el seu poema més distret, i l'estonià Jüri Talvet i el francès Bernard Noël van complir amb el seu deure. Tots plegats deixaven, per fi, pas al poeta homenatjat, Joan Vergés, que va emocionar un públic amb ganes d'aplaudir la senzillesa. I la van aplaudir d'allò més.

Per sort, el poeta de la guitarra, Toti Soler, tancava una nit amb un parell de poemes musicats de Vergés i així s'aconseguia un efecte curiós: una vetllada amb un principi i un final brillants per emmarcar un magma de tedi.