• Imprimir

Després de passar pel Mediterrani, l'Àsia i l'Àfrica, el Festival Internacional de Poesia d'aquesta nit al Palau de la Música mostra 11 veus de la lírica europea

Aquest any, Europa

Ada Castells

Els poetes europeus seran els encarregats aquesta nit d'omplir de poesia el Palau de la Música
PERE VIRGILI

Un any més, i ja en van quatre, Víctor Obiols ha sigut l'encarregat d'aplegar poetes del món com a colofó del Barcelona Poesia. En aquesta ocasió els ha buscat per terres europees i els ha demanat "deixar el silenci de l'escriptori per donar-nos la seva veu". Avui a les 21 h al Palau de la Música Catalana se'n podran escoltar onze, acotats per la guitarra de Toti Soler.

El més veterà és Joan Vergés, un poeta de la generació d'Espriu i Vinyoli que segons Obiols és "immerescudament desconegut". Vergés, poc acostumat "a la vida sociopoètica", es declarava ahir "impressionat d'estar envoltat de poetes". Ell, Amat Baró, d'Almacelles, al Segrià; M. Josep Escrivà, del Grau de Gandia; el valencià d'expressió castellana Vicente Gallego i el francès Bernard Noël seran les veus més properes, si més no geogràficament, en aquesta 24a edició del festival.

També es podrà sentir Sigurbjorg Thrastardóttir, d'Islàndia; Brane Mozetic, d'Eslovènia; l'alemany de Saxònia Durs Grünbein, l'escocès Don Paterson, la croata Tatjana Gromaca i Jüri Talvet, d'Estònia.

Tots plegats formaran el que Obiols en diu "un laboratori de reflexió de la construcció europea més enllà de les unions econòmiques i polítiques". Ahir alguns d'ells ja donaven pistes de com veuen el continent. Mozetic, en referència a Iugoslàvia, remarcava que quan va començar a escriure "era d'un país, ara sóc d'un altre, qui sap si encara seré d'un tercer". Bernard Noël assenyalava que a Europa no patim la censura de les paraules, però "sí del sentit, que és la més perillosa". Jüri Talvet lamentava els desequilibris en la traducció i assenyalava que és l'únic poeta representant de la literatura d'Estònia traduït a la península Ibèrica; al seu torn, Gromaca explicava que quan va venir al Cosmòpolis un editor en català va proposar-li de traduir-la, però el traductor del croat no s'hi va veure amb cor perquè és una feina mal pagada. Coses d'Europa.