• Imprimir
• Enviar

Crònica desacomplexada

Amor meu: foto el camp

La francesa Cécile Slanka ofereix 89 maneres d'engegar a dida la parella amb una nota de comiat

Eva Piquer

Cécile Slanka va néixer prop de París el 1975, encara que la contracoberta del llibre la faci sis anys més vella
FRANCESC MELCION

La francesa Cécile Slanka tenia un nòvio que se'n va anar a la francesa. El paio, gens original, va fugir de casa amb la típica excusa de baixar a comprar tabac. "Com a mínim hauria pogut enganxar un post-it a la nevera", diu la Cécile. La catarsi va consistir a escriure possibles notes de ruptura, similars (o no) a la que ella havia trobat a faltar. El resultat: un llibre amb 89 fórmules per despatxar la parella sense donar la cara, però deixant almenys un comiat escrit. Ni que sigui tan telegràfic com aquest: "Lorène, et deixo. Stop. I ni tan sols per una altra. Stop. Imagina't fins a quin punt en tinc ganes! Stop".

Com dir-li adéu (Proa en català i El Aleph en castellà) pretén ser un llibre de petits relats, sintetitzats en les quatre paraules que rematen una relació més que agònica. Cada parella és un món, també a l'hora de partir peres.

L'escriptora Sílvia Soler, que en fa el pròleg, defineix el llibre com "una capsa plena d'històries d'amor". Més aviat es tracta de desamor, aquí, però una cosa porta a l'altra. El principal motiu de divorci és el matrimoni.

Segons la Sílvia (que, diguem-ho entre parèntesis, és la protagonista d'una de les històries d'amor més maques que m'han explicat mai), llegint aquests adéus et penedeixes de no haver sabut trobar la frase ocurrent i sarcàstica per engegar a dida "aquell indesitjable que tots tenim al currículum".

En efecte, deu ser un gustàs abandonar un marit que no ens mereix amb una nota tan pragmàtica com la següent: "Estimat, tens el sopar al microones + un tall de pastís a la nevera. Queda vi d'ahir a la nit. T'he planxat camises per a tota la setmana (ja veus!) i he passat per la tintoreria a recollir la teva americana (Gucci). El correu és a la tauleta (hi torna a haver una carta del banc). Ah, sí, i també t'he enregistrat el partit, bé, això crec! En resum, trobaràs tot el que et cal on cal. Tret de la teva dona. Adéu".

Una altra carta redactada per Cécile Slanka la firma un insatisfet Christophe: "Tendra Judith meva, ets una dona meravellosa, tinc una família formidable, dos nens preciosos, una feina apassionant, una casa bonica, un munt d'amics per ficar-hi a dins... però, ves per on, estimo la Sonia".

Els exercicis d'estil de Slanka (que no va néixer a París i no va néixer el 1969, digui el que digui la contracoberta) s'han comparat amb els de Raymond Queneau, tot i que ella se'n distancia. En part per modèstia, i en part perquè no ha escrit una mateixa història de 89 maneres sinó 89 històries diferents.

El llibret també s'ha traduït a l'alemany, el finlandès, el coreà i l'italià (allà l'han titulat Ciao amore, ciao amore, ciao!) . L'autora no pretén que sigui un manual d'ús en cap idioma: "La millor forma de tallar amb algú és cara a cara". La Cécile viu a França però s'ha buscat un nòvio a Cambodja: prou lluny perquè la passió duri molts anys.

epiquer@avui.cat