• Imprimir

La conselleria projecta unir el Museu d'Història de Catalunya, l'Arqueològic i les col·leccions d'etnologia en un nou equipament nacional de ciències socials

Museu Catalònia: 3 en 1

Ignasi Aragay

150 directors de museus de Catalunya ahir al MNAC amb el conseller de Cultura, Joan M. Tresserras, després que aquest últim presentés el nou pla demuseus del país
JOSEP LOSADA

En lloc de sis museus nacionals, n'hi haurà tres. Es mantenen el d'Art (MNAC) i el de la Ciència i la Tècnica; desapareix el d'Arqueologia (fundat el 1932) i el d'Història de Catalunya (inaugurat el 1996), que ja no serà mai nacional, i se'n crearan dos de nous: el de Ciències Naturals, que absorbirà les col·leccions barcelonines de zoologia i geologia, i el de Societat o Ciències Socials, de moment batejat com Catalònia i que es quedarà amb les col·leccions de l'Arqueològic i del d'Història i les etnològiques. Aquesta és la novetat més vistosa del pla de museus que va presentar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en un acte al MNAC amb 150 directors de museus.

El pla, debatut a la Junta de Museus, vol reordenar la rica i desigual realitat museística del país, alhora que optimitzar els escassos recursos públics i desenvolupar la llei de museus del 1990. Amb tot, el mateix conseller Tresserras va advertir ahir que sense un nou acord generós de finançament per part de l'Estat cap al govern de Catalunya i, per tant, sense un increment substancial del pressupost del seu departament, s'hauran de fer equilibris per tirar endavant el pla.

En qualsevol cas, per al que de moment hi ha pressupost és per donar un nou impuls als museus locals, als quals es destinaran 28 milions d'euros en el període 2008-2010, de manera que el 2010 l'aportació a aquests organismes haurà crescut d'un 79,4% respecte del 2007. Per fer efectiu el destí d'aquests diners, es donaran, com fins ara, subvencions per a activitats i equipaments (a partir d'ara seran bianuals), i se'n posen en marxa de noves per a documentació, per col·laborar en xarxa i, ja el 2009, per impulsar nous museus. La voluntat de la conselleria és que molts dels centres existents puguin professionalitzar-se i modernitzar instal·lacions per passar a ser museus registrats i no simples col·leccions. Avui hi ha 104 museus registrats i uns 350 que no ho estan. Tresserras també va insinuar ahir que, igual com en el cas dels nacionals, seria bo que alguns centres locals unissin esforços: "A vegades cal un mínim de dimensió per fer projectes ambiciosos, però no forçarem ningú".

Per completar aquest impuls local, es crearan els pròxims anys, al ritme d'un per any, set nous serveis d'atenció museística (SAM) descentralitzats, corresponents al que serien les set futures vegueries. El primer l'acollirà ja aquest 2008 el nou Museu de Lleida. Cada SAM donarà servei als museus de l'entorn i serà una peça més per estructurar la Xarxa de Museus Locals de Catalunya, que comptarà amb la participació del govern català i les diverses administracions locals.

Pel que fa als museus nacionals, la cosa està més verda. El més avançat és el de Ciències Naturals, per al qual s'ha arribat a un principi d'acord amb l'Ajuntament per fer-lo a l'edifici Fòrum, avui pràcticament en desús, tot i que s'ha de veure fins a quin punt l'immoble pot acollir el museu. D'entrada, els tècnics consultats per aquest diari no creuen que sigui el lloc adequat per conservar les riques col·leccions zoològiques i geològiques i avancen que caldrà crear un magatzem extern, com s'ha fet a Londres amb el Centre Darwin.

Una aposta 'glocal'

El futur Museu Catalònia encara està més a les beceroles: la previsió és que el projecte "estigui fet a finals d'aquesta legislatura i que s'inauguri el 2014", diu el conseller, segons el qual l'aposta serà unir col·leccions de ciències socials en un únic discurs universalista que tingui la societat catalana al centre, que vinculi passat, present i futur, i que vagi acompanyat d'una posada en escena altament tecnològica, d'última generació. És una aposta en la filosofia del glocal. "Volem un museu competitiu a nivell internacional", afegeix el conseller. Es farà a Barcelona, en un edifici de nova planta i en un indret de centralitat cultural per determinar.