• Imprimir

Autodidacte i impulsor de la poesia alternativa des dels anys 80,

Mor Jordi Pope, poeta

David Castillo

Jordi Pope fotografiat al seu pis del carrer Valldonzella, al Raval, a finals dels anys noranta
JOAN CASELLAS

Jordi Pope era segurament el poeta més estimat dels circuits underground de Barcelona, un home que es va sobreposar a la greu malaltia degenerativa que el tenallava des de feia anys, sempre amb la força de la poesia. Ahir el seu cos va dir prou, i després d'un ingrés infructuós a l'Hospital de Sant Pau va morir al pis assistit on residia des que les limitacions físiques li van impedir viure sol.

Nascut a Barcelona el 1953, Jordi Barba, Pope, es va iniciar en els ambients contraculturals dels anys setanta i va passar per tota la revalida de l'època i els típics problemes amb la policia, l'autoritat i el que consideraven com a salut pública els responsables del tardofranquisme. Provinent d'una família popular del barri del Raval, als anys vuitanta, com un autèntic autodidacte, armat únicament amb el diccionari Fabra, s'instal·la en un pis comunal del carrer Venus de Gràcia, i inicia una activitat frenètica de recitals i publicacions alternatives. La seva explosiva manera de recitar poemes com El muermo el converteixen en una de les figures d'aquells anys, en què primer forma el grup O Així, i després manté durant anys Full d'Artesà, on publica una infinitat de les veus que circulen pel barri de Gràcia.

Veure'l caure durant els recitals i arrossegar-se fins al límit de l'escenari era una experiència que mai no ens cansàvem de contemplar atònits. Jordi Pope reflectia tota la llum enlluernadora de la poesia pura. Era una roca plena d'energia, que irradiava fulgor, fins i tot quan la malaltia l'anava minvant d'una manera progressiva però imparable.

Després de diferents plaquetes a les edicions promogudes per Ramon Salvo, Joan Casellas i Eduard Escoffet, Xavier Folch es decideix el 1999 a publicar la majoria dels seus poemes a Edicions 62 i Empúries, amb el títol Escrits. Al cap de dos anys, Llibres del Segle completa en una nova selecció l'obra del poeta, a Llibrot.

Són els anys en què Pope ha tornat al pis dels seus pares del carrer Valldonzella, i d'una manera metòdica recopila tot el material espars d'anys de viure i escriure sense frenar. L'implacable pas de la malaltia l'impossibilita cada vegada més, i els homenatges de molts dels seus companys supervivents s'incrementen. Ara fa uns mesos el quinzè Festival de Polipoesia s'organitzava al voltant de la seva obra, amb alguns dels seus companys de sempre, com Jesús Lizano, Enric Casasses, Eulàlia Framis, Jaume Sisterna, Joan Vinuesa, Agnès Ramírez, Xavier Sabater, Neus Dalmau, Pau Riba, Meritxell Sales i Oriol Tramvia, entre d'altres.

Sense poder parlar, a causa de una traqueotomia, assegut en una cadira de rodes i amb les forces reduïdes al màxim, Pope encara burxava el pou per extreure versos, alguns dels quals ha conservat Mònica Robledo, una de les persones que l'assistien. Amb Jordi Pope no només mor un poeta sinó una manera de dir ben barcelonina, una llengua pròpia i, sobretot, un àngel que va estimar i es va deixar estimar des de la cadència d'una vida poètica.