• Imprimir
• Enviar

El jurat ha guardonat la versatilitat del 'cantaor' badaloní i la imaginació i màgia de l'escriptora barcelonina

Poveda i Matute, Premios Nacionales

Ramon Palomeras

Miguel Poveda durant una actuació amb Maria del Mar Bonet. A sota, l'escriptora Ana María Matute, que segueix escrivint i publicant
XAVIER BERTRAL - JUAN FARRERAS/EFE

"Una abraçada i alcem la copa". Així de cofoi celebrava el cantaor badaloní Miguel Poveda (1973) el Premio Nacional de música en la modalitat d'interpretació. El cas és que el jurat li ha reconegut "la seva gran qualitat i versatilitat i per l'interès que ha generat en altres àmbits de la creació musical". A més d'un potser el sorprendrà el guardó dotat amb 30.000 euros; més que res per la seva joventut. Però des que el 1993 va deixar tothom glaçat en el Festival de Cante de las Minas de La Unión, Poveda ha anat gestant, sense fer gaire fressa, una trajectòria coherent sense ambicions ni prejudicis. Al capdavall, "la clau de l'èxit", com reconeix.

Però no s'adormirà. "Aquest guardó em motiva per seguir treballant com fins ara. Lent però segur. Ara bé, no esperava un guardó com aquest tan aviat". De moment, ja ha deixat les joies Viento del Este, Suena flamenco, Zaguán, Poemas del exilio, Desglaç i Tierra de calma. Però sobretot va sorprendre Desglaç, on posava veu a poemes entre altres de Brossa, Casasses i Verdaguer. De fet, fins i tot ell es va sorprendre. Però el títol ja dóna fe de les seves maneres; la ferma decisió de fer coses noves prescindint de cànons i prejudicis. "No m'imaginava la riquesa que hi he descobert. Penso publicar un segon treball sobre poetes catalans". Però Poveda s'atreveix amb tot. Ha participat en la pel·lícula La teta i la lluna, de Bigas Luna, i a partir d'avui se'l veurà a Fados, de Carlos Saura, fent duet amb la cantant de fados Mariza.

Escriptora de raça

L'altra triomfadora és l'escriptora barcelonina Ana María Matute (1925). La seva imaginació, màgia i fantasia li han valgut els 30.000 euros del Premio Nacional de les lletres com a reconeixement a la seva obra. Un altre guardó que s'ha de sumar al Nacional de literatura i el de la Crítica per Los hijos muertos i el premi Nadal per Primera memoria, sense oblidar, entre altres, el Nacional de literatura infantil per Sólo un pie descalzo i El polizón de Ulises. Però aquest darrer ha costat molt. Juan Goytisolo, Juan Marsé i Luis Mateo Díez ho han posat difícil, "per la qualitat de l'obra de tots ells", com apuntaven membres del jurat.

Malgrat que ja està avesada als premis, "aquest l'ha sorprès", com reconeixia el seu fill, que parlava en representació de l'escriptora, autora de més de quaranta obres. Certament, tots els premis vénen bé; però en aquest cas millor que mai. És un bon ungüent per refer-se d'una fractura de fèmur i li dóna molta motivació per acabar la pròxima novel·la, Paraíso inhabitado, que Destino traurà a la primavera.

Amb una imaginació portentosa, Matute la va ben encertar amb els contes infantils, una font inesgotable d'inspiració per quan fos adulta. "Si no hagués pogut participar del món dels contes i no hagués pogut inventar-me els meus mons, m'hauria mort", ha dit més d'una vegada per activa i per passiva.